Pàgines

dijous, 12 de febrer del 2015

La biodiversitat de la Plana de Can Llimona! Aportació de Jordi Cerdeira

Des d'una òptica naturalista, la importància de la plana agrícola de Can Llimona l'hem de buscar en dues vessants: en primer lloc la que té com a espai de mosaic agrícola amb una destacable riquesa en biodiversitat, i en segon lloc, el fet que actua com a espai intermedi (zona tampó) entre l'ambient urbà i els espais naturals del terme.



Pel que fa a la biodiversitat que acull, la clau recau en l'alternança de zones molt diverses: diferents conreus (oliveres, fruiters, ametllers), rieres i torrents amb marges arbustius i boscos perennifolis, espais semi-assilvestrats amb brolles arbustives en diferents nivells de desenvolupament i fins i tot  petites arbredes. Tots aquests ambients permeten mantenir una gran varietat d'espècies de fauna que, en general, estan en declivi a nivell Europeu, precisament per la desaparició d'aquests espais més aviat oberts i molt variats que són substituïts per zones urbanitzades, per espais agrícoles de monocultiu intensiu o per zones boscoses.

Fixem-nos en els vertebrats:

A nivell d'amfibis (un grup que està experimentant una gran disminució de totes les seves espècies a escala mundial i també a escala local), la presència de basses i fonts compreses dins de la zona agrícola de Can Llimona  permeten la reproducció d'un notable nombre d'espècies. Hi trobem un salamàndrid: la salamandra comuna; dues espècies de granota, la granota verda i la reineta, i fins a tres espècies de gripau: el tòtil, el gripauet i el gripau corredor.

Gripau corredor

Salamandra
Els rèptils, apareixen representats pels dragons, la sargantana de paret i la cuallarga, el llangardaix comú, la serp de vidre i les cada vegada més escasses serps blanca, verda i la colobra llisa.

Sargantana ibèrica o de paret
Els mamífers, molt discrets, també s'hi troben en un nombre elevat. Els de mida més petita són els més comuns: rat-pennats de diverses espècies, ratolins mediterranis i de bosc, rates negres, musaranyes, conills, esquirols a les zones amb arbres i fins i tot la rata cellarda i algun eriçó. Les guineus, les fagines i les mosteles són els depredadors més comuns i, en algun punt, pot arribar la geneta que, per norma general, prefereix zones més altes del terme. Els teixons i els perseguits porcs senglars tanquen la llista per ordre de mida.

Conill
El grup dels ocells és sens dubte, el més nombrós. El nombre d'espècies que podem detectar-hi ronda les vuitanta entre ocells hivernants, estivals i sedentaris. D'entre ells cal destacar el mussol comú que manté una de les principals poblacions a nivell comarcal a la zona agrícola de Can Llimona o l'àliga marcenca i l'amenaçada cua-barrada que hi venen a buscar preses. Els ocells d'espais agrícoles, en clar descens a tot Europa, com la puput, la perdiu o el pardal xarrec encara hi troben un bon refugi. A l'hivern, estols de pinsans, caderneres, gafarrons, verdums i passerells ens visiten provinents del nord d'Europa i a l'estiu, les cada cop menys nombroses orenetes, el rossinyol, el tallarol de garriga o la molt amenaçada tórtora arriben per criar. A les mallerengues de diferent tipus, tallarols de cap-negre o de casquet, pit-roigs, gaigs, merles i picots verds els hi trobarem tot l'any.

Mussol Comú

A part de mantenir un nombre espectacular d'espècies, l'anell agrícola al voltant de la part nord del terme d'Olesa de la que forma part la Plana de Can Llimona, actua com a àrea d'esmorteïment suavitzant l'impacte de la zona urbana sobre les zones agrícoles i les naturals, més ben conservades, que trobem a la part més alta del terme. Aquest espai de transició és imprescindible de manera que, urbanitzant aquesta zona agrícola, no només la faríem desaparèixer, sinó que afectaríem greument l'equilibri a tot el medi natural olesà i empobriríem enormement la seva biodiversitat.


Si volem mantenir aquesta gran riquesa natural i transmetre-la als olesans que vindran, cal  assegurar la pervivència de la Plana de Can Llimona com a espai agrícola i votar SÍ-SÍ al referèndum municipal.

Jordi Cerdeira i Ribot.





dimarts, 3 de febrer del 2015

Un paisatge que podem perdre! Votem SÍ i el conservarem!

QUÈ ÉS LA PLANA AGRÍCOLA DE CAN LLIMONA?

Al nord del nucli urbà, més enllà del Portal de Santa Oliva, trobem una gran extensió de terres agrícoles que comprenen un espai aproximat de 135 hectàrees (1.35 km²), és a dir, aproximadament un 8% de la superfície municipal d’Olesa de Montserrat. Aquesta plana va des de la Font dels Encantats al Portal de Santa Oliva en sentit vertical de nord a sud i des del carrer de Conflent, Vall d’Aran i d’Occitània de la urbanització de les Planes fins a la carretera B-120 d’Olesa de Montserrat a Terrassa en sentit horitzontal d’oest a est.

En aquest espai territorial del municipi encara roman l'essència ancestral i tradicional de la vila com és l’agricultura i conreu de l’olivera Palomar-Olesana (varietat local), arbres fruiters i el conreu del vi. També hi trobem elements rurals vestits d’història i d’important patrimoni local com és la masia de Can Llimona, la barraca “endèmica” de pedra seca de tipologia olesana i morfologia única, espècies vegetals atípiques al país com la Falguereta peluda (Cosentinia vellea),  també hi veiem petites comunitats de llorers “laurisilva” (Laurus nobilis), etc.

També és el lloc on circulen els torrents que nodreixen d’aigua el poble i és l’espai natural que dóna vida als ciutadans, per l’ambient rural, sa i tranquil que desprèn i d’alta presència d’excursionisme i atletisme que cada dia centenars de persones hi transiten per passejar o fer esport.

Ara bé, és un espai natural i agrícola que està sotmès a una forta pressió urbanística constant degut a que són uns terrenys òptims per a ser urbanitzables. La urbanització d’aquest espai comportaria la pèrdua de gran part del patrimoni rural, cultural i natural del municipi que es concentra en major part en aquest espai i també de paisatge. A més, el municipi perdria el seu símbol identitàri per excel·lència: l’olivera.


PREM L'ENLLAÇ WEB


PELS USUARIS DE TWITTER

#Canllimonanoestoca


EL PROPER DIA 22 DE FEBRER ANEM A VOTAR A LA CONSULTA POPULAR I LOCAL D'OLESA DE MONTSERRAT.

MANIFESTEM QUE VOLEM CONSERVAR I GAUDIR PER SEMPRE MÉS D'AQUEST PAISATGE AGRÍCOLA. AIXÍ FAREM CALLAR AMB EL NOSTRE VOT AQUESTES PERSONES-EMPRESES QUE HI VOLEN ESPECULAR!

VOTEM SI I EL GAUDIREM !!
VOTEM NO I EL PERDREM !!















IMATGES DE SOBRE PER DIFONDRE LLIUREMENT. 
AGAFEU-LES I ESCAMPEU-LES!


--------------------------------------



dilluns, 2 de febrer del 2015

OLESANS, DEFENSEM LA TERRA! (Consulta popular)

Votem SÍ perquè la plana de Can Llimona mantingui la qualificació d'agrícola! 
(Consulta popular i local per a la població d'Olesa de Montserrat)



QUÈ ÉS LA PLANA AGRÍCOLA DE CAN LLIMONA?

Al nord del nucli urbà, més enllà del Portal de Santa Oliva, trobem una gran extensió de terres agrícoles que comprenen un espai aproximat de 135 hectàrees (1.35 km²), és a dir, un 8% de la superfície municipal d’Olesa de Montserrat. Aquesta plana va des de la Font dels Encantats al Portal de Santa Oliva en sentit vertical de nord a sud i des del carrer de Conflent, Vall d’Aran i d’Occitània de la urbanització de les Planes fins a la carretera B-120 d’Olesa de Montserrat a Terrassa en sentit horitzontal d’oest a est.
En aquest espai territorial del municipi encara roman l’essència ancestral i tradicional de la vila com és l’agricultura i conreu de l’olivera Palomar-Olesana (varietat local), arbres fruiters i el conreu del vi. També hi trobem elements rurals vestits d’història i d’important patrimoni local com és la masia de Can Llimona, la barraca “endèmica” de pedra seca de tipologia olesana i morfologia única, espècies vegetals atípiques al país com la Falguereta peluda (Cosentinia vellea),  també hi veiem petites comunitats de llorers “laurisilva” (Laurus nobilis), etc.
També és el lloc on circulen els torrents que nodreixen d’aigua el poble i és l’espai natural que dóna vida als ciutadans, per l’ambient rural, sa i tranquil que desprèn i d’alta presència d’excursionisme i atletisme que cada dia centenars de persones hi transiten per passejar o fer esport.
Ara bé, és un espai natural i agrícola que està sotmès a una forta pressió urbanística constant degut a que són uns terrenys òptims per a ser urbanitzables. La urbanització d’aquest espai comportaria la pèrdua de gran part del patrimoni rural, cultural i natural del municipi que es concentra en major part en aquest espai i també de paisatge. A més, el municipi perdria el seu símbol identitari per excel·lència: l’olivera.


PREM L'ENLLAÇ WEB