El passat 20 de febrer al matí vam fer una visita a la Cova dels Lladres amb caràcter espeleològic amb l'ajuda del titulat en espeleologia, Jaume Morera. Soci i membre de la Junta Directiva del CMRO.
A les 8.30 hores del matí vam trobar-nos a l'aparcament del Cementiri Vell d'Olesa (C/ Obliqua, s/n) i ens vam dirigir fins a la Vall del Mimó per tal d'apropar-nos fins al peu de la cova. Amb l'ajuda d'una escala vam poder accedir a l'interior.
Per poder entrar, primer ens hem de posar a dins d'una escletxa i després ascendir uns 4 metres mitjançant una escala o a través d'una grimpada. Posteriorment ens hem d'arrossegar per un túnel uns 5 metres fins arribar a la cambra interior que té uns 12 metres quadrats. És una cova simple.
En aquesta cavitat, als anys 70 del segle XX van trobar-se importants peces arqueològiques, es pot veure en les fotografies següents.
FOTOGRAFIES
 |
| Preparant-nos per entrar a l'interior de la cavitat. Quatre consells previs |
 |
| Un participant al mig de l'escletxa ascendint per l'escala que hem posat per facilitar l'entrada |
 |
| un cop passada la grimpada toca arrossegar-se per un túnel |
 |
| Fotografiats a la cambra interior de 12m2 |
 |
| Ara oca sortir del túnel arrossegant-se de nou. Un participant surt de la cambra cap a l'exterior |
A l'acabar la visita a l'interior, el Joan Soler Gironès va aprofitar per fer una explicació de la formació de la serra de Torrella, lloc on hi ha ubicada la Cova dels Lladres, des del punt de vista geomorfològic i geològic.
Als volts de les 12.00 hores l'activitat matinal de l'entitat havia finalitzat i vam tornar al municipi. La propera sortida d'espeleologia anirem a la Cova del Petrecó el 20 de març.
 |
| El Joan fent l'explicació final de la formació de la cova |
 |
| El Joan atenent les preguntes sobre la formació de la cova i la serra. Al fons, es pot veure la cova |
|
Un aspecte que trobo interessant a comentar és la formació geològica i geomorfològica d'aquesta cova. La serra on s'ubica és una formació conglomeràtica amb intercalacions margoses d'un color rogenc i ataronjat. Milions d'anys enrere, durant la seva formació en l'Eocè (Cenozoic), aproximadament 55 milions d'anys, hi havia una important xarxa fluvial que va anar acumulant rocs i pedreque posteriorment es van cimentar de forma natural (diagènesi) i és el resultat que avui podem observar. Tanmateix, aquest material va ser sepultat per altres sediments en la seqüència dels milions anys, fins que una falla posterior va alterar i aixecar aquests materials eocens enterrats. També hem d'incloure que el paisatge s'ha modelat al llarg dels anys per l'erosió fluvial dels torrents, com també per l'acció eòlica. Anteriorment, en el moment de la falla, aquesta petita serra segurament estava a l'alçada del mas Mimó, però per erosió a anat retrocedint fins on la veiem avui. Efectes de la llarga erosió ho podem veure en el pendent per arribar a la cova, que està ple de pedres i roques com si haguessin lliscat de la serra i s'haguessin acumulat al vessant.
L'erosió continuarà la seva excavació ens els pròxims "pocs" milions d'anys i anirà enderrocant la paret fins a fer desaparèixer la serra i convertir la zona en una muntanya "més o menys" planera, tot ajudat per l'erosió dels torrents, com també per la riera de Sant Jaume.
Concretament la cova també s'ha format per erosió, però sent una erosió localitzada, ja que es va formar entre les margues rogenques que hi han intercalades entre el conglomerat, i que són més fàcils d'erosionar. La formació de la cavitat ho podem contar en milers d'anys.
FOTOGRAFIES DE LES TROBALLES ARQUEOLÒGIQUES
 |
| Els collarets de variscita i cardium edule i el vas |
