Visitem les planes agrícoles de Can Llimona i la barraca olesana

Aquest diumenge 24 de novembre hem complert les tres sortides de camp referents a l'exposició de Collbató, Temps de barraques i marges, realitzant la tercera sortida en què hem visitat les planes agrícoles de Can Llimona. 

Duxans: 1 // Barraca MM 1890: 2 // Bosc del Gavatx: 3 // Vinya de còdols: 4

El temps meteorològic ha acompanyat tot i el fred matinal que ens ha fet abrigar. Al llarg del matí l'escalfor ha anat calentant l'ambient. El punt de trobada a sigut a la rotonda on conflueix l'Avinguda Francesc Macià i la Carretera de "les Carpes", provinent de Martorell. Posteriorment ens hem arribat en cotxe al lloc d'inici de l'itinerari per conèixer la pagesia local i les construccions singulars de pedra seca.

Hem agafat el camí que es coneix popularment de Can Llimona, ja que ens acosta a la masia. Resseguint aquest curiós camí hem vist plena activitat per part dels pagesos olesans, tothom estava recollint les olives per produir l'oli tan preuat d'Olesa. Aquest oli sorgeix de la premsa de les olives de l'olivera local, és a dir, una varietat autòctona del poble del qual ha tingut un rellevant reconeixement. Aquest arbre s'anomena Olivera Palomar. 

L'or d'Olesa va mostrar-se a l'Exposició Internacional de Barcelona al 1929. Avui dia s'exporta a Califòrnia (EUA) on s'ha trobat un enllaç comercial. És un tresor molt ben preuat entre els olesans. Ahir es va poder comprovar que la tradició segueix ferma.

Explicació dels camps d'oliveres i la varietat de l'arbre

Recollint les olives per fer oli d'Olesa

Abans d'arribar a la masia, vam entrar a la Vinya del Duxans (a Olesa, es coneix com a "vinya" tot terreny que sigui cultivable, mot utilitzat per evolució agrícola). En aquest enorme terreny vam poder veure dues barraques de tipologia "olesana" envoltats d'un paisatge únic. De teló de fons s'alçava la muntanya màgica de Catalunya, Montserrat (1).

La barraca "olesana" és exclusiva d'aquesta regió. Una construcció simple de pedra seca amb embigat de troncs a dues aigües. Probablement un pagès anònim va descobrir aquesta manera senzilla de construir i ho va difondre entre els seus companys de camp. Un dels fets favorables al fenomen de construir d'aquesta manera és l'alta presència d'oliveres del qual els mateixos troncs van servir per fer l'embigat. També es pot arribar a la conclusió de què tota propietat que tingués aquesta tipologia de barraca podia tenir en ella oliveres.

Tanmateix, la edificació amb aquest estil arquitectònic del món rural és vulnerable a diversos factors com el foc, principalment. Les vinyes abandonades són sepultades en un període de temps per la vegetació forestal. En venir el foc, i sent l'embigat de troncs, és un combustible molt inflamable. Aquesta ha sigut la causa de la baixa presència de barraques senceres d'aquesta tipologia. L'incendi de 1994 va fer molt de mal. Avui dia, dempeus només en resten una vintena. Destruïdes pel foc en podem comptabilitzar, mínim, un centenar.

La barraca "olesana" del Duxans

La barraca "olesana" del Duxans

La barraca "olesana" del Duxans

L'altre fenomen de destrucció d'aquestes barraques és la pobresa en què es va voler extreure l'embigat per fer llenya i així escalfar-se. No obstant això, les parets seques que assenten les barraques, però que estan enrunades són presents arreu. La més antiga d'aquesta tipologia l'hem trobat a les agulles del Petintó superiors, a la vora del Coll de les Espases on hi ha una data inscrita a l'interior, 1845.

Després de veure aquesta sorprenent barraca i, repeteixo, exclusiva, vam dirigir-nos cap al bosc del Gavatx per veure'n més. Seguidament vam veure una altra barraca olesana afectada i degradada per l'abandó, però que hi constava una data a l'interior de la barraca, hi deia MM 1890. Aquest codi correspon al nom del pagès i la data de la seva construcció (2).

La barraca del MM 1890

Posteriorment vam trescar per la pendent i vam descobrir una altra barraca de les mateixes característiques, però inserida en un marge, però força conservada. No hi havia cap data, però sí diversos estris com també un càntir.

Una barraca "olesana" inserida en un marge

La sortida va anar acompanyada de visitar l'interior del bosc del Gavatx, pel camí del Samper. Una visió totalment diferent de la què havíem tingut durant la resta del dia. Caminar per aquest paratge ens va servir per veure dues barraques olesanes més, sepultades pel bosc a causa de l'abandó de la zona. També vam veure com tota la muntanya estava plena de marges de pedra seca sota un bosc espès. En aquest punt en vam veure una fins aleshores desconeguda (3).

Després de sortir del bosc, vam acostar-nos a una vinya del qual els seus propietaris la conserven com un pessebre. Tots els marges estan molt ben cuidats i no n'hi ha cap de malmès, gràcies a la feina incansable dels seus propietaris. No obstant això, té mèrit, ja que els marges estan construïts amb còdols del qual en resulta més difícil el seu manteniment (4).

Vinya dels còdols

La tradició seguia com en els anys passats. Les dones s'encarreguen de recollir les olives del terra i dels arbres a mà, mentre que l'home condiciona el terreny i els bancals per les oliveres i fa anar el tractor. Normalment és l'home que pica a les parts altes dels arbres amb una canya per fer caure els fruits.

Una vinya com un pessebre

Detall d'un marge de còdols. Es pot veure que els rocs són molt heterogenis

L'art abstracte també hi és en els éssers vius. Els rebrecs d'una olivera Palomar més que centenària.

En aquest punt vam finalitzar la sortida i junts vam anar a buscar els cotxes al casc antic. La gent va estar molt agraïda de conèixer aquest paisatge diferent i poc conegut d'Olesa. Va venir gent de Collbató i de Barcelona. A més, avui dia, el conjunt d'aquestes barraques singulars d'Olesa formen part del paisatge oblidat. És bo redescobrir-ho i difondre-ho.

Val a dir que a Olesa s'han arribat a trobar oliveres mil·lenàries o quasi mil·lenàries a la zona dels Bruguerols, pujant cap al Pla del Fideuer.