BONES FESTES!!!

Detall del retaule de l'Altar Major de l'església d'Olesa de Montserrat. Estil renaixentista (1632-1649). 

Destruïda per la Guerra Civil.

 

Twitter: (https://twitter.com/CMRO_info)

Bloc: www.cmrolesa.blogspot.com

Adreça electrònica: info@cmrolesa.com

Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO)

Carrer Església, 39

Olesa de Montserrat. 08640

La Junta Directiva

Assemblea General Extraordinària de Socis. 20/12/2013

Colors de Tardor. Sortida al bosc de la Roureda de les Valls

El passat diumenge dia 1 de desembre, des de la Secció de Geografia i Ciències Naturals del CMRO vam organitzar una sortida al bosc de la Roureda de les Valls per donar a conèixer aquesta comunitat vegetal atípica del nostre terme municipal. Algunes de les altres idees que també ens van animar a organitzar aquesta sortida cultural fou la descoberta d'un forn de calç oblidat i també per ser el moment pel qual la tonalitat de les fulles dels roures es tornen rogenques i el passeig per l'interior del bosc és màgic.

A les 9.30 hores del matí ens vam trobar a l'aparcament de la pista d'atletisme d'Olesa i des d'allà vam emprendre la marxa cap al bosc un grup de més de trenta persones. El recorregut estava pensat perquè fos circular i en què hi haguessin molts indrets d'interès geogràfic i botànic.

A pocs minuts de l'inici de la marxa, vam fer la primera aturada a l'Olivera del Capellà, no molt lluny d'on acaba el nucli urbà. Diu la història oral que en aquest arbre s'hi ajeia un capellà a la soca i passava la vesprada tot llegint. No obstant això, no sé si el mateix capellà o els olesans que ahir eren al costat de l'olivera Palomar -varietat autòctona local- sabien que diverses hipòtesis apunten aquell arbre amb una edat compresa entre 700 i 1000 anys. Des de l'entitat pensem que es podria sol·licitar a la Generalitat de Catalunya que el declaressin arbre monumental.

Explicacions sobre l'olivera Palomar mil·lenària del Capellà. Foto: A.P.

Olivera del Capellà. Foto: A.P.

Vam seguir el nostre recorregut direcció al bosc tot passant pel costat de diverses vinyes (A Olesa, vinya es diu en referència a qualsevol finca rústica). Vam aturar-nos a un revolt on podíem divisar part de la vall del curs baix del Llobregat. Aquest fou el punt i el moment per parlar d'orientació i comentar que des d'Olesa és possible veure més de cinc comarques catalanes, el mar mediterrani i, fins i tot, l'Aneto a 155km de distància (enllaç pels interessats: http://guiaexcursionistaolesa.blogspot.com.es/2013/02/sentit-de-lorientacio.html).

Al cap de mitja hora d'haver sortit, vam passar per costat de la font de la Roureda i seguidament vam parar un altre cop al costat de la vinya del Viñau. En aquest punt hi ha l'entrada a l'inhòspit bosc de la Roureda de les Valls. Fou el moment adient per explicar l'activitat socioeconòmica i la pagesia local del segle passat. També va servir per contextualitzar el forn de calç (exemple breu d'un forn de calç: http://www.youtube.com/watch?v=JdSWpDrFb5I) que anàvem a visitar.

Abans d'entrar al bosc. Foto: A.P.

A mig camí per dins del bosc, els més atrevits a esgarrinxar-nos, vam arribar-nos al recent descobert forn de calç. En aquell punt vam explicar com funcionava i com es duia a terme tot el procés de cocció de calç. Va quedar clar que s'havia de fer un corriol que arribés al forn per la seva importància local. Es tracta d'un dels tres o quatre forns de calç que hi ha al terme d'Olesa, per tant, és força exclusiu, però el teníem abandonat i oblidat. Fa vint anys però, es va poder fer una primera localització (http://cmrolesa.blogspot.com.es/2013/11/redescobert-un-forn-de-calc-olesa-de.html).

El forn de calç amb 4 metres de diàmetre. Foto: J.M.

A mig bosc vam parar a esmorzar, moment en què vam descobrir una barraca de pedra seca de tipologia "olesana", però ensorrada. Un clar testimoni de què en aquell bosc anys enrere no hi havia roures, estava cultivat! Els marges també eren visibles entre la vegetació rupícola, les molses i els líquens.

Cal destacar que aquesta roureda es localitza en aquest punt per trobar-se a la cara nord de la muntanya, una zona ombrívola i amb molta presència d'aigua degut al torrent que baixa de la font del Mateu i el Coll d'Oriol. S'hi ha creat un microclima. L'abundància hídrica també ve condicionada per la geologia de la zona del qual hi trobem roques calcàries (permeables) i materials argilosos com les pissarres del Paleozoic i les argiles vermelloses del Mesozoic (impermeables).

Montserrat des de l'interior del bosc. A la dreta podem veure la matèria primera pels forns de calç, la roca calcària, en aquest cas de la muntanya de Puigventós. Foto: A.P.

El bosc de la Roureda de les Valls. Es pot apreciar com comença a fer el canvi de tonalitat. Foto: A.P.

Al sortir del bosc vam seguir una pista forestal que mena altre cop a la font de la Roureda, seguint aquest recorregut podíem tornar pel mateix camí a l'aparcament de la pista d'atletisme. Abans però, vam fer una petita reflexió sobre els incendis forestals i també vam fer una síntesi de tot el què havíem vist durant la jornada.

Explicació sobre incendis forestals i concienciació. Breu explicació del foc del 1994 que va afectar tot el paisatge de la fotografia. Foto: J.M.

També s'ha de dir que el grup dels Xino-xano també ha col·laborat amb la sortida i juntament amb el CMRO s'encarrega de condicionar diversos camins com aquest, amb la col·locació de troncs i escales de fusta per facilitar el pas a causa del pendent. També hem de pensar que antigament, per aquest bosc hi existia un corriol, però per abandonament va desaparèixer.

Després de l'èxit i l'interès, s'està pensant en una pròxima sortida, però al torrent del Raganer, on hi ha localitzada una comunitat vegetal de laurisilva.

Molts habitants del poble d'Olesa desconeixen gran part del terme i és molt greu. És bo donar-ho a conèixer a través d'itineraris com aquest. Aquesta és la nostra idea i mecanisme per emportar-nos els olesans a què coneguin el seu entorn i així ho seguirem fent. Olesa té un ric i incalculable patrimoni natural i cultural i els propis olesans no ho saben. I el més trist és que aquest patrimoni ho valoren més les persones foranes que nosaltres, els olesans mateixos.

Montserrat des del recorregut. Foto: J.M.

34è curs d'esquí del CMRO!!!

Redescobert un forn de calç a Olesa de Montserrat

El passat divendres 29 de novembre, des del CMRO, ens vam engrescar a redescobrir un antic forn de calç localitzat vint anys enrere al bosc de la Roureda de les Valls i pròxim a la vinya del Viñau. A partir d'unes fotografies fetes al voltant del 1985-90 s'ha pogut localitzar de nou.

Bosc de la Roureda a la primavera

Què és un forn de calç?

Un forn de calç és una construcció a partir de pedra i fang, normalment de base circular i cilíndrica, del qual a partir de la combustió de llenya es coïa roca calcària per obtenir calç. Per l'entorn rural on hi ha la presència de matèria primera, és força probable trobar-ne, sempre i quan, la zona hi hagi hagut presència humana amb fins productius.

Al terme municipal d'Olesa se'nn troben pocs, però tots concentrats al voltant de la muntanya de Puigventós del qual hi ha roca calcària. En canvi, a la zona de la Puda de Montserrat, al congost del Cairat n'hi podem trobar una dotzena, també amb presència de calcària.

El forn de la Roureda de les Valls

El forn de calç localitzat aquests dies a la roureda de les Valls és classificat com efímer, ja que no era utilitzant sovint, només servia per poques coccions i a vegades era de producció familiar.

Segons les referències donades pel vell Viñau, del qual coneixia l'existència d'un forn a mig aire de la roureda de les Valls, membres del CMRO van iniciar la tasca de redescobrir-lo a inicis dels anys 90. La vegetació se l'havia menjat fruit de l'abandonament.

Vint anys i poc després, i sabent que el camí de la Roureda havia estat obert de nou, membres del CMRO vam decidir endinsar-nos de nou a redescobrir el mateix forn de calç que havia estat sepultat altre cop per la frondosa vegetació del bosc.

Gràcies a les fotografies fetes en aquell moment dels anys 90, no ha estat difícil la seva troballa. No està molt lluny de la paret calcària que queda a llevant i a una cota superior de la vinya del Viñau.

Alhora de netejar, però, ha comportat tres hores. Val a dir que no s'ha netejat del tot bé, però és visible des del Coll de les Espases, tal i com es veia abans, als anys 90. L'accés des del camí de la Roureda és de 3 minuts per un corriol encara amb força barder, però en mica en mica s'anira condicionant l'accessibilitat.

Què cal fer?

Cal promoure aquest lloc pel fet de què és un bosc anormal a Olesa, ja que trobem un bosc de roures a una cota de 200 metres quan normalment les rouredes creixen al voltant dels 600-700 metres d'altitud. A més, hi ha altres espècies vegetals com llorers. També una planta atípica al municipi.

A part d'aquest patrimoni natural, també hi ha patrimoni cultural com la presència del forn de calç, marges d'antigues vinyes i altres elements que desconeixem. Veiem també, que és un lloc que es va salvar, en gran part, del devastador incendi de 1994.

Des del CMRO creiem que s'haurien de crear plans de protecció d'aquest bosc atípic, com també al torrent del Raganer amb l'abundosa presència de laurisilva, és a dir, llorers (un dels boscos d'aquesta tipologia més al nord d'Europa). No obstnat això, mantenir el camí de la Roureda net i en condicions, i preservar tot aquest patrimoni per part dels Olesans.

Visió de Montserrat des del Bosc

Colors de Tardor. Sortida a un bosc singular d'Olesa

La troballa del forn s'ha fet amb l'intenció de què aquest proper diumenge dia 1 de desembre es pugui visitar durant la sortida programada al bosc de la Roureda. La sortida a aquesta comunitat vegetal de roures és per donar-ho a conèixer, explicar que es tracta d'un bosc atípic d'Olesa i conèixer patrimoni com el forn de calç esmentat. L'objectiu és passejar-nos-hi quan el bosc agafa un color especial i màgic. I pels més atrevits a endinsar-se a l'espesor del bosc, visitarem el forn.

L'hora prevista de sortida és a les 9.30h del matí de diumenge des del pàrquing de la pista d'atletisme. La intenció és fer una ruta circular amb inici i fi al mateix punt, tot passant pel bosc.

És recomanable portar calçat adequat com unes botes de muntanya ja que és una zona humida i el terra estarà mullat. Esmorzar i aigua. És probable que faci una mica de fred ja que el vessant on hi ha el bosc és a la cara nord. També és recomanable tenir habilitat per caminar per pendents, tot i que no serà un problema greu.

Colors de Tardor. Aspecte de les fulles de roure a la tardor.

Visitem les planes agrícoles de Can Llimona i la barraca olesana

Aquest diumenge 24 de novembre hem complert les tres sortides de camp referents a l'exposició de Collbató, Temps de barraques i marges, realitzant la tercera sortida en què hem visitat les planes agrícoles de Can Llimona. 

Duxans: 1 // Barraca MM 1890: 2 // Bosc del Gavatx: 3 // Vinya de còdols: 4

El temps meteorològic ha acompanyat tot i el fred matinal que ens ha fet abrigar. Al llarg del matí l'escalfor ha anat calentant l'ambient. El punt de trobada a sigut a la rotonda on conflueix l'Avinguda Francesc Macià i la Carretera de "les Carpes", provinent de Martorell. Posteriorment ens hem arribat en cotxe al lloc d'inici de l'itinerari per conèixer la pagesia local i les construccions singulars de pedra seca.

Hem agafat el camí que es coneix popularment de Can Llimona, ja que ens acosta a la masia. Resseguint aquest curiós camí hem vist plena activitat per part dels pagesos olesans, tothom estava recollint les olives per produir l'oli tan preuat d'Olesa. Aquest oli sorgeix de la premsa de les olives de l'olivera local, és a dir, una varietat autòctona del poble del qual ha tingut un rellevant reconeixement. Aquest arbre s'anomena Olivera Palomar. 

L'or d'Olesa va mostrar-se a l'Exposició Internacional de Barcelona al 1929. Avui dia s'exporta a Califòrnia (EUA) on s'ha trobat un enllaç comercial. És un tresor molt ben preuat entre els olesans. Ahir es va poder comprovar que la tradició segueix ferma.

Explicació dels camps d'oliveres i la varietat de l'arbre

Recollint les olives per fer oli d'Olesa

Abans d'arribar a la masia, vam entrar a la Vinya del Duxans (a Olesa, es coneix com a "vinya" tot terreny que sigui cultivable, mot utilitzat per evolució agrícola). En aquest enorme terreny vam poder veure dues barraques de tipologia "olesana" envoltats d'un paisatge únic. De teló de fons s'alçava la muntanya màgica de Catalunya, Montserrat (1).

La barraca "olesana" és exclusiva d'aquesta regió. Una construcció simple de pedra seca amb embigat de troncs a dues aigües. Probablement un pagès anònim va descobrir aquesta manera senzilla de construir i ho va difondre entre els seus companys de camp. Un dels fets favorables al fenomen de construir d'aquesta manera és l'alta presència d'oliveres del qual els mateixos troncs van servir per fer l'embigat. També es pot arribar a la conclusió de què tota propietat que tingués aquesta tipologia de barraca podia tenir en ella oliveres.

Tanmateix, la edificació amb aquest estil arquitectònic del món rural és vulnerable a diversos factors com el foc, principalment. Les vinyes abandonades són sepultades en un període de temps per la vegetació forestal. En venir el foc, i sent l'embigat de troncs, és un combustible molt inflamable. Aquesta ha sigut la causa de la baixa presència de barraques senceres d'aquesta tipologia. L'incendi de 1994 va fer molt de mal. Avui dia, dempeus només en resten una vintena. Destruïdes pel foc en podem comptabilitzar, mínim, un centenar.

La barraca "olesana" del Duxans

La barraca "olesana" del Duxans

La barraca "olesana" del Duxans

L'altre fenomen de destrucció d'aquestes barraques és la pobresa en què es va voler extreure l'embigat per fer llenya i així escalfar-se. No obstant això, les parets seques que assenten les barraques, però que estan enrunades són presents arreu. La més antiga d'aquesta tipologia l'hem trobat a les agulles del Petintó superiors, a la vora del Coll de les Espases on hi ha una data inscrita a l'interior, 1845.

Després de veure aquesta sorprenent barraca i, repeteixo, exclusiva, vam dirigir-nos cap al bosc del Gavatx per veure'n més. Seguidament vam veure una altra barraca olesana afectada i degradada per l'abandó, però que hi constava una data a l'interior de la barraca, hi deia MM 1890. Aquest codi correspon al nom del pagès i la data de la seva construcció (2).

La barraca del MM 1890

Posteriorment vam trescar per la pendent i vam descobrir una altra barraca de les mateixes característiques, però inserida en un marge, però força conservada. No hi havia cap data, però sí diversos estris com també un càntir.

Una barraca "olesana" inserida en un marge

La sortida va anar acompanyada de visitar l'interior del bosc del Gavatx, pel camí del Samper. Una visió totalment diferent de la què havíem tingut durant la resta del dia. Caminar per aquest paratge ens va servir per veure dues barraques olesanes més, sepultades pel bosc a causa de l'abandó de la zona. També vam veure com tota la muntanya estava plena de marges de pedra seca sota un bosc espès. En aquest punt en vam veure una fins aleshores desconeguda (3).

Després de sortir del bosc, vam acostar-nos a una vinya del qual els seus propietaris la conserven com un pessebre. Tots els marges estan molt ben cuidats i no n'hi ha cap de malmès, gràcies a la feina incansable dels seus propietaris. No obstant això, té mèrit, ja que els marges estan construïts amb còdols del qual en resulta més difícil el seu manteniment (4).

Vinya dels còdols

La tradició seguia com en els anys passats. Les dones s'encarreguen de recollir les olives del terra i dels arbres a mà, mentre que l'home condiciona el terreny i els bancals per les oliveres i fa anar el tractor. Normalment és l'home que pica a les parts altes dels arbres amb una canya per fer caure els fruits.

Una vinya com un pessebre

Detall d'un marge de còdols. Es pot veure que els rocs són molt heterogenis

L'art abstracte també hi és en els éssers vius. Els rebrecs d'una olivera Palomar més que centenària.

En aquest punt vam finalitzar la sortida i junts vam anar a buscar els cotxes al casc antic. La gent va estar molt agraïda de conèixer aquest paisatge diferent i poc conegut d'Olesa. Va venir gent de Collbató i de Barcelona. A més, avui dia, el conjunt d'aquestes barraques singulars d'Olesa formen part del paisatge oblidat. És bo redescobrir-ho i difondre-ho.

Val a dir que a Olesa s'han arribat a trobar oliveres mil·lenàries o quasi mil·lenàries a la zona dels Bruguerols, pujant cap al Pla del Fideuer.

Trescant pel congost del Cairat!

Aquest passat diumenge 10 de novembre del 2013 vam realitzar la segona sortida guiada i comentada en relació a l'exposició de "Temps de barraques i marges" feta a Collbató.

El punt de trobada fou a les 9h del matí al balneari de la Puda de Montserrat, a mig camí entre Olesa de Montserrat i Monistrol de Montserrat resseguint la C-55 en direcció nord. Allà vam agafar els cotxes i vam dirigir-nos a l'aparcament passant per costat de la masia de Can Tobella. Passat el mas vam arribar a una esplanada on vam poder deixar els vehicles.

Des d'aquell punt, el grup de persones ens vam dirigir a la barraca Amagada, o almenys així és com l'hem batejat nosaltres. Una petita barraca inserida en el marge que costa una mica de localitzar. La bellesa d'aquesta joia et pot deixar bocabadat per l'espectacularitat. En aquest punt es va parlar sobre els aspectes socioeconòmics del món rural de la regió.

Accedint a la primera barraca

 

Explicació de la pagesia regional i altres aspectes relacionats. Es pot intuir la barraca

Seguidament ens vam apropar a la catedral del congost. Una majestuosa barraca de pedra seca de grans dimensions ubicada a una cota superior per damunt del balneari. Aquesta barraca atípica i els marges de pedra calcària que envolten la zona agrícola et deixen de ben segur captivat per la sorpresa. Des d'una de les terrasses del voltant de la barraca dels Bous, vam contemplar el paisatge i es va parlar sobretot de la formació geològica i els components geogràfics que trobem en el congost del Cairat. Un congost on geogràficament hi és tot! Una barreja d'elements naturals i antròpics/culturals molt important!

S'anomena barraca dels Bous, segurament perquè s'hi tancaven bous, com bé indica el topònim. No obstant això, és una hipòtesi. Després de visitar aquest punt tan rellevant, vam decir pujar al Coll del Cassot a albirar un espectacle paisatgístic. Davant nostre s'alçava un turó del qual al capdamunt s'hi emplaçava l'ermita i castell de Sant Salvador de les Espases! També vam poder contemplar el paratge circumdant com els dos torrents que aillen l'ermita i els rebrecs que s'hi han produït en aquest territori a la Serralada Prelitoral Catalana.

La barraca dels Bous

Intentant entendre la complexa construcció de la barraca

Contemplant el congost del Cairat

Contemplant el paisatge rebregat de l'entorn de Sant Salvador de les Espases

Després, vam resseguir el camí que tornava a la barraca dels Bous per acabar de veure un parell de barraques més. Vam veure una barraca similar a la dels Bous, però una mica més petita i en un tram més avall, una altra barraca del qual hi havia gravada la data de 1883 a l'entrada.

Una de les barraques del congost similar a la dels Bous

A l'acabar de visitar aquests elements patrimonials, alguns ens vam animar a treure el cap a la mina de Guix de la Puda, avui dia ja abandonada i oblidada. Vam tornar als cotxes i vam acabar la sortida ponenciada.

La pròxima serà el dia 24 de novembre per les planes agrícoles d'Olesa de Montserrat. Principalment per veure la típica i exclusiva barraca olesana. No es pot perdre!

Més de 50 persones a la primera sortida realitzada a Collbató!

Referent a l'exposició "Temps de barraques i marges", s'han programat tres sortides de camp per conèixer l'entorn montserratí de la pedra seca. La primera es va realitzar aquest diumenge 27 d'Octubre per territori de Collbató. Concretament pels Graus de Montserrat i l'entorn de l'ermita de la Salut.

Just començar, vam fer una introducció social i econòmica de la pagesia de la regió i posteriorment una introducció i contextualització geològica de l'entorn que anàvem a visitar. Posteriorment, l'Ivan, de Collbató i company de l'equip de recerca, anava explicant el seguit de barraques que  ens anàvem trobant.

Va tenir tan d'èxit, que van assistir més de 50 persones de Collbató i de pobles veïns com també de Barcelona. Hi ha la mateixa espectació de cara a les dues sortides del novembre. Creix l'interes per conèixer la geografia regional i saber-la valorar, deixant en segon pla el mite de la cosa llunyana.

Aproximant-nos a un enorme marge de conglomerat montserratí. Foto: J.M.

 

Explicació geogràfica i geològica del procés de formació del conglomerat. Foto: J.M.

Montserrat, geomorfològicament anomenat Inselberg, "Muntanya Illa". Foto: J.M.

 

Barraques troglodítiques explicades per l'Ivan. Foto: J.M.

 

Visita d'una barraca de pedra seca amb el poble de Collbató al fons. Foto: J.M.

 

Visitant les canalitzacions d'aigua que baixen fins l'ermita de la Salut. Foto: J.M.

Hi ha dues sortides més programades en relació a l'exposició. Es realitzaran el 10 i 24 de novembre. Al congost del Cairat i a Olesa de Montserrat respectivament.

La nostra entitat ja té via d'escalada!!

El passat 18 d’octubre van venir des de Sabadell dos escaladors i aperturistes de renom, l’Albert i l’Òscar Masó Garcia. Han escalat més de 500 roques a Montserrat, han obert més de 380 vies d’escalada i han coronat dues vegades tots els cims de Sant Llorenç del Munt. Però també escalen a Olesa, concretament al congost del Cairat com és el Tossal Rodó, les Roques de l’Afrau de Sant Salvador de les Espases o, les també anomenades, les Agulles del Petintó. Porten més de 20 anys escalant amb un llarg currículum de muntanya al darrere, tot seguint els passos de l’escalador Josep Barberà Suqué.

Els dos mostren un gran afany per aquest món de vertigen, però alhora admirable. Des de ben joves van començar a fer escalada d’estil clàssic descobrint nous indrets i nous paratges com és el congost tan nostrat. Intrèpids i valents per enfilar-se a les agulles inexpugnables de les Espases. Gran amants del territori, de la natura i de l’escalada.

El divendres divuit, van venir a la Casa de Cultura d’Olesa a oferir-nos al poble una conferència sobre les seves ambicioses ascensions al Cairat i Sant Salvador. Sobretot van parar atenció a les Espases de Sant Salvador o agulles del Petintó, unes formacions rocoses amb llegenda i autènticament inhòspites. La sorpresa va arribar quan en un moment inesperat de la xerrada ens van presentar una nova via d’escalada que van obrir a les Agulles del petintó aquest agost amb el nom de “Via Secció de Geografia i Ciències Naturals del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà” en honor a la nova secció de l’entitat creada aquest any.

Des del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà volem donar les gràcies als escaladors per la seva amabilitat, per explicar-nos en una conferència especial d’escalada de l’entorn d’Olesa i sobretot pel detall que ens han ofert. Moltes Gràcies Albert i Òscar!

Nota de premsa de l'ajuntament d'Olesa de Montserrat (enllaç)

El Centre Muntanyenc i de Recerques d'Olesa ja té la pròpia via d'escala. O com a mínim, hi ha donat el seu nom. Aquesta va ser una de les sorpreses desvetllades aquest divendres en la xerrada organitzada per l'entitat a l'Auditori de la Casa de Cultura, a càrrec dels escaladors sabadellencs Òscar i l'Albert Masó, especialistes en obrir vies d'escalada. I unes de les vies que han obert l'han batejada com a “Via Secció de Geografia i Ciències Naturals del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà” en honor a la nova secció oberta aquest any per l'entitat, i que ascendeix al que ells anomenen "La Talaia de les Espases".

El responsable de la secció de Georgrafia del Centre Muntanyenc i de Recerques d'Olesa, Joan Soler, ha destacat que els germans Masó han obert 380 vies d'escalada, han conquerit més de 500 roques montserratines i han aconseguit doblar l'anomenat "Pam a Pam", és a dir, ascendir a tots els cims de Sant Llorenç del Munt dues vegades. Segons Soler, “tota una proesa. Moltes d'aquestes ascencions les van fer seguint els passos de l'escalador Josep Barberà i Suqué”.

En la xerrada celebrada divendres a Olesa, Òscar i Albert Masó van mostrar a la més d'una trentena d'assistents les roques que havien escalat a l'entorn del congost del Cairat, conegut també com el congost de la Puda de Montserrat i que és part del terme d'Olesa. Concretament, van parlar de les seves ascencions al Tossal Rodó (Pla de les Bruixes), Roques de l'Afrau i van parar atenció a les Espases de Sant Salvador o també conegudes com les Agulles del Petintó inferiors. Segons ha destacat Joan Soler, “aquestes últimes són unes formacions rocoses punxegudes que a primer cop d'ull semblen impossibles, però que amb tècnica i valor es poden coronar. I ells podríem dir que han coronat totes aquestes agulles i les han documentat”. De fet, han acabat fent tres llibres i han arribat a guanyar dos premis.

Precisament, la sorpresa de la seva xerrada de divendres a Olesa va ser quan van anunciar que havien obert una nova via d'escalada en aquets paratges olesans, anomenada "Via Secció de Geografia i Ciències Naturals del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà" en honor a la nova secció oberta aquest any per l'entitat. La via ascendeix a el que ells anomenen "La Talaia de les Espases".

Joan Soler ha destacat que per a l'entitat “va ser tota una satisfacció rebre aquella sorpresa” i ha quedat desmostrat, hi ha afegit, que “són uns autèntics escaladors, amb molta empenta i amb moltes ganes de difondre i explicar els seus reptes. Molt bona gent, molt amables i oberts”. Des de l'entitat també han volgut donar-los les gràcies per aquesta nova via d'escalada en honor a la secció de geografia del Centre Muntanyenc i de Recerques d'Olesa.

Notes del TWITTER:

Enllaç 1

Enllaç 2

Enllaç 3

 

Presentació de la conferència. Foto: X.S.

Albert i Òscar Masó, els escaladors. Foto: J.M.

D'esquerra a dreta: Òscar Masó (escalador), Albert Masó (escalador), Joan Soler (Vocal Secció GiCN) i Àngel Pérez (President CMRO). Foto: J.M.

QUÈ HAN ESCALAT??

Les Espases de Sant Salvador, entre ells, la Talaia de les Espases. Foto des de la Colònia Sedó

 

1200 persones a l'exposició TEMPS DE BARRAQUES I MARGES

Des del Centre Muntanyenc estem molt satisfets amb la gran assitència que hi ha hagut aquests dos caps de setmana passats, 28-29 de setembre i 5-6 d'octubre, a la mostra que hem realitzat en format exposició al poble de Collbató.

Després de la passada i exitosa exposició d' "Olesa de Montserrat-Collbató. El patrimoni històric ens uneix" del 2012, aquest any hem tornat a repetir i hem igualat i superat l'assitència de públic.

L'exposició d'enguany la vam inaugurar el passat 27 de setembre a les 19 hores de la tarda amb un centenar de persones. La tribuna estava presidida per l'alcaldessa de Collbató, el regidor de cultura i els quatre membres organitzadors. Amb tres dies vam comptabilitzar 500 persones i al final del període d'exposició ja havíem fet un recompte de 1200 persones en dos caps de setmana!

Presentació de l'exposició el 27 de setembre. Els organitzadors als laterals i al centre l'alcaldessa i regidor de Cultura de Collbató

El Casinet ple de gom a gom el dia de la inauguració

ORGANITZADORS: Jaume Morera i Ivan Fernández

ORGANITZADORS: Natàlia Valldeperas i Joan Soler

A les 19 hores es va presentar la mostra del món rural que vam portar a Collbató. Va començar la presentació l'alcaldessa de Collbató, Anna Úbeda, seguit del regidor de Cultura, Oriol Castells. Seguidament va prendre la paraula la Natàlia Valldeperas que va explicar les motivacions que ens havia portat a organitzar l'exposició i també va parlar sobre els aspectes socials del món rural al vessant sud de Montserrat. Posteriorment va parlar el Joan Soler que va establir una relació entre la geologia de la regió i el seu vincle amb l'exposició. Finalment, l'Ivan Fernández va donar els agraïments als col·laboradors i als Amics del Ponis, com també va posar en relleu la col·laboració de l'entitat "Amics del Dall". L'alcaldessa va finalitzar l'acte oficial.

El primer cap de setmana va començar exitòs. Sobretot el dia de la inauguració. Va aflorar la curiositat, moltes preguntes i molts records dels nostres avantpassats i les seves tasques del dia a dia.

El segon cap de setmana també va romandre obert. El dissabte vam poder compartir dia amb la Fira d'Entitats de la tarda. El diumenge al matí, moltes persones van assistir a l'exposició i al mercat setmanal.

Al llarg de la setmana també van acostar-se diferents escoles del municipi perquè els alumnes aprenguessin sobre la pagesia local com els estris del camp, la tipologia de roques de la zona, diferents maneres de construir marges i barraques, com també la ceràmica i altres objectes de l'època.

 

Després d'escoltar la lliçó, va venir la hora de posar els coneixements en pràctica. Alumnes, professors i expositors ens vam posar a cosntruir una barraca de pedra seca amb caixes, cartrons i altres materials fàcils de maniobrar. Tots ens ho vam passar d'allò més bé, com també els mateixos professors. La feina ben feta va satisfer-se amb unes bones fotografies dins de la barraca per part dels alumnes i dels professors.

 L'exposició va acompanyada de tres sortides de camp per conèixer el territori. A principis d'any, durant la segona quinzena de febrer, podrem veure aquesta exposició a Olesa de Montserrat. L'altre poble protegonista d'aquesta exposició.

Panoràmica de l'exposició