La biodiversitat de la Plana de Can Llimona! Aportació de Jordi Cerdeira

Des d'una òptica naturalista, la importància de la plana agrícola de Can Llimona l'hem de buscar en dues vessants: en primer lloc la que té com a espai de mosaic agrícola amb una destacable riquesa en biodiversitat, i en segon lloc, el fet que actua com a espai intermedi (zona tampó) entre l'ambient urbà i els espais naturals del terme.

Pel que fa a la biodiversitat que acull, la clau recau en l'alternança de zones molt diverses: diferents conreus (oliveres, fruiters, ametllers), rieres i torrents amb marges arbustius i boscos perennifolis, espais semi-assilvestrats amb brolles arbustives en diferents nivells de desenvolupament i fins i tot  petites arbredes. Tots aquests ambients permeten mantenir una gran varietat d'espècies de fauna que, en general, estan en declivi a nivell Europeu, precisament per la desaparició d'aquests espais més aviat oberts i molt variats que són substituïts per zones urbanitzades, per espais agrícoles de monocultiu intensiu o per zones boscoses.

Fixem-nos en els vertebrats:

A nivell d'amfibis (un grup que està experimentant una gran disminució de totes les seves espècies a escala mundial i també a escala local), la presència de basses i fonts compreses dins de la zona agrícola de Can Llimona  permeten la reproducció d'un notable nombre d'espècies. Hi trobem un salamàndrid: la salamandra comuna; dues espècies de granota, la granota verda i la reineta, i fins a tres espècies de gripau: el tòtil, el gripauet i el gripau corredor.

Gripau corredor

Salamandra

Els rèptils, apareixen representats pels dragons, la sargantana de paret i la cuallarga, el llangardaix comú, la serp de vidre i les cada vegada més escasses serps blanca, verda i la colobra llisa.

Sargantana ibèrica o de paret

Els mamífers, molt discrets, també s'hi troben en un nombre elevat. Els de mida més petita són els més comuns: rat-pennats de diverses espècies, ratolins mediterranis i de bosc, rates negres, musaranyes, conills, esquirols a les zones amb arbres i fins i tot la rata cellarda i algun eriçó. Les guineus, les fagines i les mosteles són els depredadors més comuns i, en algun punt, pot arribar la geneta que, per norma general, prefereix zones més altes del terme. Els teixons i els perseguits porcs senglars tanquen la llista per ordre de mida.

Conill

El grup dels ocells és sens dubte, el més nombrós. El nombre d'espècies que podem detectar-hi ronda les vuitanta entre ocells hivernants, estivals i sedentaris. D'entre ells cal destacar el mussol comú que manté una de les principals poblacions a nivell comarcal a la zona agrícola de Can Llimona o l'àliga marcenca i l'amenaçada cua-barrada que hi venen a buscar preses. Els ocells d'espais agrícoles, en clar descens a tot Europa, com la puput, la perdiu o el pardal xarrec encara hi troben un bon refugi. A l'hivern, estols de pinsans, caderneres, gafarrons, verdums i passerells ens visiten provinents del nord d'Europa i a l'estiu, les cada cop menys nombroses orenetes, el rossinyol, el tallarol de garriga o la molt amenaçada tórtora arriben per criar. A les mallerengues de diferent tipus, tallarols de cap-negre o de casquet, pit-roigs, gaigs, merles i picots verds els hi trobarem tot l'any.

Mussol Comú

A part de mantenir un nombre espectacular d'espècies, l'anell agrícola al voltant de la part nord del terme d'Olesa de la que forma part la Plana de Can Llimona, actua com a àrea d'esmorteïment suavitzant l'impacte de la zona urbana sobre les zones agrícoles i les naturals, més ben conservades, que trobem a la part més alta del terme. Aquest espai de transició és imprescindible de manera que, urbanitzant aquesta zona agrícola, no només la faríem desaparèixer, sinó que afectaríem greument l'equilibri a tot el medi natural olesà i empobriríem enormement la seva biodiversitat.

Si volem mantenir aquesta gran riquesa natural i transmetre-la als olesans que vindran, cal  assegurar la pervivència de la Plana de Can Llimona com a espai agrícola i votar SÍ-SÍ al referèndum municipal.

Jordi Cerdeira i Ribot.