Més de 50 persones a la primera sortida realitzada a Collbató!

Referent a l'exposició "Temps de barraques i marges", s'han programat tres sortides de camp per conèixer l'entorn montserratí de la pedra seca. La primera es va realitzar aquest diumenge 27 d'Octubre per territori de Collbató. Concretament pels Graus de Montserrat i l'entorn de l'ermita de la Salut.

Just començar, vam fer una introducció social i econòmica de la pagesia de la regió i posteriorment una introducció i contextualització geològica de l'entorn que anàvem a visitar. Posteriorment, l'Ivan, de Collbató i company de l'equip de recerca, anava explicant el seguit de barraques que  ens anàvem trobant.

Va tenir tan d'èxit, que van assistir més de 50 persones de Collbató i de pobles veïns com també de Barcelona. Hi ha la mateixa espectació de cara a les dues sortides del novembre. Creix l'interes per conèixer la geografia regional i saber-la valorar, deixant en segon pla el mite de la cosa llunyana.

Aproximant-nos a un enorme marge de conglomerat montserratí. Foto: J.M.

 

Explicació geogràfica i geològica del procés de formació del conglomerat. Foto: J.M.

Montserrat, geomorfològicament anomenat Inselberg, "Muntanya Illa". Foto: J.M.

 

Barraques troglodítiques explicades per l'Ivan. Foto: J.M.

 

Visita d'una barraca de pedra seca amb el poble de Collbató al fons. Foto: J.M.

 

Visitant les canalitzacions d'aigua que baixen fins l'ermita de la Salut. Foto: J.M.

Hi ha dues sortides més programades en relació a l'exposició. Es realitzaran el 10 i 24 de novembre. Al congost del Cairat i a Olesa de Montserrat respectivament.

La nostra entitat ja té via d'escalada!!

El passat 18 d’octubre van venir des de Sabadell dos escaladors i aperturistes de renom, l’Albert i l’Òscar Masó Garcia. Han escalat més de 500 roques a Montserrat, han obert més de 380 vies d’escalada i han coronat dues vegades tots els cims de Sant Llorenç del Munt. Però també escalen a Olesa, concretament al congost del Cairat com és el Tossal Rodó, les Roques de l’Afrau de Sant Salvador de les Espases o, les també anomenades, les Agulles del Petintó. Porten més de 20 anys escalant amb un llarg currículum de muntanya al darrere, tot seguint els passos de l’escalador Josep Barberà Suqué.

Els dos mostren un gran afany per aquest món de vertigen, però alhora admirable. Des de ben joves van començar a fer escalada d’estil clàssic descobrint nous indrets i nous paratges com és el congost tan nostrat. Intrèpids i valents per enfilar-se a les agulles inexpugnables de les Espases. Gran amants del territori, de la natura i de l’escalada.

El divendres divuit, van venir a la Casa de Cultura d’Olesa a oferir-nos al poble una conferència sobre les seves ambicioses ascensions al Cairat i Sant Salvador. Sobretot van parar atenció a les Espases de Sant Salvador o agulles del Petintó, unes formacions rocoses amb llegenda i autènticament inhòspites. La sorpresa va arribar quan en un moment inesperat de la xerrada ens van presentar una nova via d’escalada que van obrir a les Agulles del petintó aquest agost amb el nom de “Via Secció de Geografia i Ciències Naturals del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà” en honor a la nova secció de l’entitat creada aquest any.

Des del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà volem donar les gràcies als escaladors per la seva amabilitat, per explicar-nos en una conferència especial d’escalada de l’entorn d’Olesa i sobretot pel detall que ens han ofert. Moltes Gràcies Albert i Òscar!

Nota de premsa de l'ajuntament d'Olesa de Montserrat (enllaç)

El Centre Muntanyenc i de Recerques d'Olesa ja té la pròpia via d'escala. O com a mínim, hi ha donat el seu nom. Aquesta va ser una de les sorpreses desvetllades aquest divendres en la xerrada organitzada per l'entitat a l'Auditori de la Casa de Cultura, a càrrec dels escaladors sabadellencs Òscar i l'Albert Masó, especialistes en obrir vies d'escalada. I unes de les vies que han obert l'han batejada com a “Via Secció de Geografia i Ciències Naturals del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà” en honor a la nova secció oberta aquest any per l'entitat, i que ascendeix al que ells anomenen "La Talaia de les Espases".

El responsable de la secció de Georgrafia del Centre Muntanyenc i de Recerques d'Olesa, Joan Soler, ha destacat que els germans Masó han obert 380 vies d'escalada, han conquerit més de 500 roques montserratines i han aconseguit doblar l'anomenat "Pam a Pam", és a dir, ascendir a tots els cims de Sant Llorenç del Munt dues vegades. Segons Soler, “tota una proesa. Moltes d'aquestes ascencions les van fer seguint els passos de l'escalador Josep Barberà i Suqué”.

En la xerrada celebrada divendres a Olesa, Òscar i Albert Masó van mostrar a la més d'una trentena d'assistents les roques que havien escalat a l'entorn del congost del Cairat, conegut també com el congost de la Puda de Montserrat i que és part del terme d'Olesa. Concretament, van parlar de les seves ascencions al Tossal Rodó (Pla de les Bruixes), Roques de l'Afrau i van parar atenció a les Espases de Sant Salvador o també conegudes com les Agulles del Petintó inferiors. Segons ha destacat Joan Soler, “aquestes últimes són unes formacions rocoses punxegudes que a primer cop d'ull semblen impossibles, però que amb tècnica i valor es poden coronar. I ells podríem dir que han coronat totes aquestes agulles i les han documentat”. De fet, han acabat fent tres llibres i han arribat a guanyar dos premis.

Precisament, la sorpresa de la seva xerrada de divendres a Olesa va ser quan van anunciar que havien obert una nova via d'escalada en aquets paratges olesans, anomenada "Via Secció de Geografia i Ciències Naturals del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà" en honor a la nova secció oberta aquest any per l'entitat. La via ascendeix a el que ells anomenen "La Talaia de les Espases".

Joan Soler ha destacat que per a l'entitat “va ser tota una satisfacció rebre aquella sorpresa” i ha quedat desmostrat, hi ha afegit, que “són uns autèntics escaladors, amb molta empenta i amb moltes ganes de difondre i explicar els seus reptes. Molt bona gent, molt amables i oberts”. Des de l'entitat també han volgut donar-los les gràcies per aquesta nova via d'escalada en honor a la secció de geografia del Centre Muntanyenc i de Recerques d'Olesa.

Notes del TWITTER:

Enllaç 1

Enllaç 2

Enllaç 3

 

Presentació de la conferència. Foto: X.S.

Albert i Òscar Masó, els escaladors. Foto: J.M.

D'esquerra a dreta: Òscar Masó (escalador), Albert Masó (escalador), Joan Soler (Vocal Secció GiCN) i Àngel Pérez (President CMRO). Foto: J.M.

QUÈ HAN ESCALAT??

Les Espases de Sant Salvador, entre ells, la Talaia de les Espases. Foto des de la Colònia Sedó

 

1200 persones a l'exposició TEMPS DE BARRAQUES I MARGES

Des del Centre Muntanyenc estem molt satisfets amb la gran assitència que hi ha hagut aquests dos caps de setmana passats, 28-29 de setembre i 5-6 d'octubre, a la mostra que hem realitzat en format exposició al poble de Collbató.

Després de la passada i exitosa exposició d' "Olesa de Montserrat-Collbató. El patrimoni històric ens uneix" del 2012, aquest any hem tornat a repetir i hem igualat i superat l'assitència de públic.

L'exposició d'enguany la vam inaugurar el passat 27 de setembre a les 19 hores de la tarda amb un centenar de persones. La tribuna estava presidida per l'alcaldessa de Collbató, el regidor de cultura i els quatre membres organitzadors. Amb tres dies vam comptabilitzar 500 persones i al final del període d'exposició ja havíem fet un recompte de 1200 persones en dos caps de setmana!

Presentació de l'exposició el 27 de setembre. Els organitzadors als laterals i al centre l'alcaldessa i regidor de Cultura de Collbató

El Casinet ple de gom a gom el dia de la inauguració

ORGANITZADORS: Jaume Morera i Ivan Fernández

ORGANITZADORS: Natàlia Valldeperas i Joan Soler

A les 19 hores es va presentar la mostra del món rural que vam portar a Collbató. Va començar la presentació l'alcaldessa de Collbató, Anna Úbeda, seguit del regidor de Cultura, Oriol Castells. Seguidament va prendre la paraula la Natàlia Valldeperas que va explicar les motivacions que ens havia portat a organitzar l'exposició i també va parlar sobre els aspectes socials del món rural al vessant sud de Montserrat. Posteriorment va parlar el Joan Soler que va establir una relació entre la geologia de la regió i el seu vincle amb l'exposició. Finalment, l'Ivan Fernández va donar els agraïments als col·laboradors i als Amics del Ponis, com també va posar en relleu la col·laboració de l'entitat "Amics del Dall". L'alcaldessa va finalitzar l'acte oficial.

El primer cap de setmana va començar exitòs. Sobretot el dia de la inauguració. Va aflorar la curiositat, moltes preguntes i molts records dels nostres avantpassats i les seves tasques del dia a dia.

El segon cap de setmana també va romandre obert. El dissabte vam poder compartir dia amb la Fira d'Entitats de la tarda. El diumenge al matí, moltes persones van assistir a l'exposició i al mercat setmanal.

Al llarg de la setmana també van acostar-se diferents escoles del municipi perquè els alumnes aprenguessin sobre la pagesia local com els estris del camp, la tipologia de roques de la zona, diferents maneres de construir marges i barraques, com també la ceràmica i altres objectes de l'època.

 

Després d'escoltar la lliçó, va venir la hora de posar els coneixements en pràctica. Alumnes, professors i expositors ens vam posar a cosntruir una barraca de pedra seca amb caixes, cartrons i altres materials fàcils de maniobrar. Tots ens ho vam passar d'allò més bé, com també els mateixos professors. La feina ben feta va satisfer-se amb unes bones fotografies dins de la barraca per part dels alumnes i dels professors.

 L'exposició va acompanyada de tres sortides de camp per conèixer el territori. A principis d'any, durant la segona quinzena de febrer, podrem veure aquesta exposició a Olesa de Montserrat. L'altre poble protegonista d'aquesta exposició.

Panoràmica de l'exposició

EXPOSICIÓ: Temps de barraques i marges. Olesa de Montserrat - Collbató

Èxit a la Festa dels Miquelets 2013

El passat dissabte 7 de setembre es va celebrar al poble d'Olesa de Montserrat la Festa dels Miquelets. Des de l'any 2008 que cada any es celebra aquesta festa. El motiu d'aquesta celebració es centra en la mort de 158 soldats a Olesa durant la Guerra de Successió Espanyola. Com també el consell de guerra que es va realitzar a la vila, entre d'altres sucessos.

No obstant això, dins del programa d'activitats de la Festa, el Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, exposà a la seva seu social (carrer Església, 39) la recreació d'una cuina i taverna del segle XVIII, el segle del setge. Es podia veure, a les dependències, un conjunt de gerres trobades al poble com hortalisses de l'època, ceràmica decorada i estris que es podien trobar en qualsevol casa d'aquells anys com llums d'oli, càntirs, saques o olles d'aram, entre altres elements exposats. Tots els materials són del fons material i arqueològic del CMRO.

Però, l'element estrella fou la taula parada amb menjar de l'època i tots els estris de la cuina. De menjar, podíem veure bè, sopa, cansalada, patates i ou dur, i altres menjars com pans rodons, porró amb vi, aigua emmagatzemada en un càntir i coca feta artesanal per un soci. Podríem dir que els menjars en general han sigut fets pels socis del Centre que s'han volcat a col·laborar en aquesta festa tan nostrada.

A més a més, als volts de les quatre de la tarda ens van visitar tres Miquelets i es van quedar a fer un mos. Tots els visitants podien tastar els menjars de fa tres-cents anys. Tot molt bo.

Posteriorment, la seu del Centre Muntanyenc i de Recerques, va rebre la visita del director del Museu d'Història de Catalunya, Agustí Alcoberro; el diputat del Congrès dels Diputats i Portaveu d'ERC, Joan Tardà; i l'Alcalde d'Olesa de Montserrat, Salvador Prat, acompanyat de la resta de regidors del consistori municipal.

No obstant això, van arribar al Centre escortats i acompanyats dels Miquelets i d'en Marquès de Poal al capdavant. Un cop a dins, el Vocal de la Secció de Recerques, Jaume Morera, va explicar què podien veure en la present recreació històrica. Durant els deu minuts de la visita de les autoritats, van intercanviar preguntes i curiositats.

Durant l'explicació es va anunciar que fa falta un museu al poble per guardar tot el material. El director del Museu d'Història de Barcelona va donar suport a la creació del museu.

CARTA EXPLICATÒRIA

La Festa dels Miquelets ens transporta per un dia al segle XVIII, l'ambient que genera impregna la vila, i la gent aparca els problemes actuals per actualitzar la vida quotidiana i també els "mals de cap" que tenien els nostres covilatants en aquells temps de aquell segle conegut com "segle de les llums".
 
Durant el segle XVIII va tenir lloc un fort procés d'acumulació de riquesa derivat sobretot del comerç amb Amèrica que, d'una manera directa o indirecta, va beneficiar tota la noblesa, el clergat i les burgesies comercials, però en major o menor grau tothom va participar d'aquest moviment de prosperitat. Uns, pel comerç directe amb les terres d'ultramar, i els altres perquè s'enriquiren venent productes per als rics.
 
Per influència de Felip V i els seus ministres francesos, s’introduïren aquí les modes franceses i es va organitzar un clar moviment d'admiració per tot allò que vingués de l’estranger (porcellanes xineses, sedes, marfils, perfums, laques, etc.). A causa de les relacions familiars dels Borbó amb Nàpols i Parma, també van influir molt les modes imperants a Itàlia, especialment durant el regnat de Carles III.
 
Al segle XVIII tota la vida canvia. Aspectes que fins al moment no havien estat tinguts en compte -com ara la higiene o la cultura de taula- prengueren un paper rellevant, perquè quan la gent viu desfogadament pot començar a preocupar-se d'aspectes no estrictament vitals. No cal dir que als nivells més baixos de la població, aquests matisos de canvi van trigar més a afectar-los.
 
Fins aleshores, en una casa, el màxim que es diferenciava era l'àmbit privat del públic i dins de cada un d'ells els espais eren polivalents. La majoria de les cases havien tingut només una cuina on es feia la vida, el dormitori (de vegades integrat dins de la cuina) i petites dependències com ara el rebost, els magatzems o les golfes absolutament accessòries. Ara el concepte de la casa canvia. Les habitacions es diferencien clarament segons les funcions a què estiguin destinades: ja hi ha una habitació només dedicada a menjador, una sala d'estar o de rebre, cosidors, etc.
 
Les habitacions de dormir es van separar de la resta de la casa i a més del llit, hi apareixen els armaris per guardar la roba personal, substituint les caixes anteriors, que evolucionen donant lloc a les calaixeres. Un racó es destinava a la neteja personal, al que s’hii destinava només una palangana amb un gerro i un porta tovalloles. Tinguem present que la higiene és un concepte modern que encara no es tenia en compte. La gent es perfumava però no es rentava gaire. El que avui entenem per confort els era desconegut, però el que es pretenia en canvi era el refinament.
 
En aquell segle s'implanta a Espanya la producció de nous aliments que es conreen i pal·lien la fam que es produeix de manera cíclica, a causa de les males collites produïdes per sequeres freqüents i plagues que assolen els camps. Molts d'aquests nous aliments provenen d’Amèrica, destacant la patata i el blat de moro, però també el tomàquet el pebrot i les mongetes, que comencen sent plantes ornamentals, acabant sent productes bàsics en l'alimentació dels espanyols del segle XVIII. El cacau i de la seva elaboració, la xocolata, va tenir gran acceptació entre la noblesa i la burgesia, no és fins a finals de segle, amb la fundació de les primeres xocolateries que el producte es va fer més popular.
 
Una altra nota que cal destacar del segle XVIII és l'esperit de progrés (que té origen a l'Enciclopèdia) que no marginava els treballs fabrils com a indignes per a la noblesa i els reis. Les grans manufactures europees (Sèvres, Meissen, Capodimonte, el Retiro, l'Alcora) es van fundar o van acollir iniciatives reials o dels nobles. En aquestes fàbriques es van invertir grans sumes de diners per buscar la porcellana que volia emular les ceràmiques xineses i japoneses, els estils de les quals eren copiats a Europa, tot i que només Meissen (Alemanya) va arribar a produir de veritat porcellana.
 
La manufactura de l'Alcora va posar de moda a Espanya, els nous gustos de la cort afrancesada amant de luxe i del refinament, comercialitzant un extens repertori de peces ornamentals i d'ús quotidià. En poc temps es va convertir en l'empresa capdavantera de la producció de ceràmica del país i la resta de les terrisseries espanyoles d’estructura familiar, que no tenien mitjans per renovar-se tècnicament i estilística, és van adonar que l'única manera de sobreviure era fabricar peces a imatge i semblança de les de l'Alcora. El segle XV havia estat el segle de la ceràmica espanyola i al nord d'Àfrica. El segle XVI i XVII fou italià, com el Renaixement i el començament del Barroc. I al segle XVIII és França que dicta la moda.
Al llarg de la recerca de la porcellana, l'Alcora troba poc a poc un mostrari de pastes refinades: pisa fina, terra de pipa i porcellana tendra. Algunes d'aquestes peces i les seves decoracions són imitades en el possible des de les produccions locals d'artesans ceramistes que proveeixen els mercats i posen a l'abast de les economies més restringides, peces d'ús quotidià i culinari, rarament ornamentals, amb decoracions molt paupèrrimes que volen imitar a les més sumptuoses, però sens dubte marcades per una clara influència a la producció de l'Alcora. La majoria d'aquestes produccions les definim com ceràmiques d'influència francesa, i que en la present recreació al CMRO, hom podrà apreciar unes quantes d'aquestes peces.
 
Des del CMRO ens hem volgut afegir a aquest viatge en el temps que ens propicia la Festa dels Miquelets, i amb el material arqueològic i etnològic de que disposem, hem cregut oportú fer una recreació una mica eclèctica d'un ambient, meitat casolà i meitat taverna, del segle XVIII.
 
Hem fet apilament de peces i objectes, prioritàriament de material ceràmic, de la col·lecció pròpia del Centre, majoritàriament pertanyent al segle XVIII, i amb la bona voluntat i il·lusió dels organitzadors, però especialment amb les dels visitants que vinguin a veure-la, aconseguir el que ens hem proposat, obtenir una aproximació a un ambient típic d'aquells temps, que ajudi en el possible aquest viatge en el temps, encara que sigui només per un dia.
 
Atentament,

La Junta directiva