dissabte, 21 de desembre del 2013

BONES FESTES!!!


Detall del retaule de l'Altar Major de l'església d'Olesa de Montserrat. Estil renaixentista (1632-1649). 
Destruïda per la Guerra Civil.

 


Bloc: www.cmrolesa.blogspot.com
Adreça electrònica: info@cmrolesa.com

Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO)
Carrer Església, 39
Olesa de Montserrat. 08640

La Junta Directiva





dilluns, 2 de desembre del 2013

Colors de Tardor. Sortida al bosc de la Roureda de les Valls

El passat diumenge dia 1 de desembre, des de la Secció de Geografia i Ciències Naturals del CMRO vam organitzar una sortida al bosc de la Roureda de les Valls per donar a conèixer aquesta comunitat vegetal atípica del nostre terme municipal. Algunes de les altres idees que també ens van animar a organitzar aquesta sortida cultural fou la descoberta d'un forn de calç oblidat i també per ser el moment pel qual la tonalitat de les fulles dels roures es tornen rogenques i el passeig per l'interior del bosc és màgic.

A les 9.30 hores del matí ens vam trobar a l'aparcament de la pista d'atletisme d'Olesa i des d'allà vam emprendre la marxa cap al bosc un grup de més de trenta persones. El recorregut estava pensat perquè fos circular i en què hi haguessin molts indrets d'interès geogràfic i botànic.

A pocs minuts de l'inici de la marxa, vam fer la primera aturada a l'Olivera del Capellà, no molt lluny d'on acaba el nucli urbà. Diu la història oral que en aquest arbre s'hi ajeia un capellà a la soca i passava la vesprada tot llegint. No obstant això, no sé si el mateix capellà o els olesans que ahir eren al costat de l'olivera Palomar -varietat autòctona local- sabien que diverses hipòtesis apunten aquell arbre amb una edat compresa entre 700 i 1000 anys. Des de l'entitat pensem que es podria sol·licitar a la Generalitat de Catalunya que el declaressin arbre monumental.


Explicacions sobre l'olivera Palomar mil·lenària del Capellà. Foto: A.P.

Olivera del Capellà. Foto: A.P.

Vam seguir el nostre recorregut direcció al bosc tot passant pel costat de diverses vinyes (A Olesa, vinya es diu en referència a qualsevol finca rústica). Vam aturar-nos a un revolt on podíem divisar part de la vall del curs baix del Llobregat. Aquest fou el punt i el moment per parlar d'orientació i comentar que des d'Olesa és possible veure més de cinc comarques catalanes, el mar mediterrani i, fins i tot, l'Aneto a 155km de distància (enllaç pels interessats: http://guiaexcursionistaolesa.blogspot.com.es/2013/02/sentit-de-lorientacio.html).

Al cap de mitja hora d'haver sortit, vam passar per costat de la font de la Roureda i seguidament vam parar un altre cop al costat de la vinya del Viñau. En aquest punt hi ha l'entrada a l'inhòspit bosc de la Roureda de les Valls. Fou el moment adient per explicar l'activitat socioeconòmica i la pagesia local del segle passat. També va servir per contextualitzar el forn de calç (exemple breu d'un forn de calç: http://www.youtube.com/watch?v=JdSWpDrFb5I) que anàvem a visitar.

Abans d'entrar al bosc. Foto: A.P.

A mig camí per dins del bosc, els més atrevits a esgarrinxar-nos, vam arribar-nos al recent descobert forn de calç. En aquell punt vam explicar com funcionava i com es duia a terme tot el procés de cocció de calç. Va quedar clar que s'havia de fer un corriol que arribés al forn per la seva importància local. Es tracta d'un dels tres o quatre forns de calç que hi ha al terme d'Olesa, per tant, és força exclusiu, però el teníem abandonat i oblidat. Fa vint anys però, es va poder fer una primera localització (http://cmrolesa.blogspot.com.es/2013/11/redescobert-un-forn-de-calc-olesa-de.html).

El forn de calç amb 4 metres de diàmetre. Foto: J.M.

A mig bosc vam parar a esmorzar, moment en què vam descobrir una barraca de pedra seca de tipologia "olesana", però ensorrada. Un clar testimoni de què en aquell bosc anys enrere no hi havia roures, estava cultivat! Els marges també eren visibles entre la vegetació rupícola, les molses i els líquens.

Cal destacar que aquesta roureda es localitza en aquest punt per trobar-se a la cara nord de la muntanya, una zona ombrívola i amb molta presència d'aigua degut al torrent que baixa de la font del Mateu i el Coll d'Oriol. S'hi ha creat un microclima. L'abundància hídrica també ve condicionada per la geologia de la zona del qual hi trobem roques calcàries (permeables) i materials argilosos com les pissarres del Paleozoic i les argiles vermelloses del Mesozoic (impermeables).

Montserrat des de l'interior del bosc. A la dreta podem veure la matèria primera pels forns de calç, la roca calcària, en aquest cas de la muntanya de Puigventós. Foto: A.P.

El bosc de la Roureda de les Valls. Es pot apreciar com comença a fer el canvi de tonalitat. Foto: A.P.

Al sortir del bosc vam seguir una pista forestal que mena altre cop a la font de la Roureda, seguint aquest recorregut podíem tornar pel mateix camí a l'aparcament de la pista d'atletisme. Abans però, vam fer una petita reflexió sobre els incendis forestals i també vam fer una síntesi de tot el què havíem vist durant la jornada.

Explicació sobre incendis forestals i concienciació. Breu explicació del foc del 1994 que va afectar tot el paisatge de la fotografia. Foto: J.M.
També s'ha de dir que el grup dels Xino-xano també ha col·laborat amb la sortida i juntament amb el CMRO s'encarrega de condicionar diversos camins com aquest, amb la col·locació de troncs i escales de fusta per facilitar el pas a causa del pendent. També hem de pensar que antigament, per aquest bosc hi existia un corriol, però per abandonament va desaparèixer.

Després de l'èxit i l'interès, s'està pensant en una pròxima sortida, però al torrent del Raganer, on hi ha localitzada una comunitat vegetal de laurisilva.

Molts habitants del poble d'Olesa desconeixen gran part del terme i és molt greu. És bo donar-ho a conèixer a través d'itineraris com aquest. Aquesta és la nostra idea i mecanisme per emportar-nos els olesans a què coneguin el seu entorn i així ho seguirem fent. Olesa té un ric i incalculable patrimoni natural i cultural i els propis olesans no ho saben. I el més trist és que aquest patrimoni ho valoren més les persones foranes que nosaltres, els olesans mateixos.


Montserrat des del recorregut. Foto: J.M.


34è curs d'esquí del CMRO!!!





divendres, 29 de novembre del 2013

Redescobert un forn de calç a Olesa de Montserrat

El passat divendres 29 de novembre, des del CMRO, ens vam engrescar a redescobrir un antic forn de calç localitzat vint anys enrere al bosc de la Roureda de les Valls i pròxim a la vinya del Viñau. A partir d'unes fotografies fetes al voltant del 1985-90 s'ha pogut localitzar de nou.

Bosc de la Roureda a la primavera
Què és un forn de calç?

Un forn de calç és una construcció a partir de pedra i fang, normalment de base circular i cilíndrica, del qual a partir de la combustió de llenya es coïa roca calcària per obtenir calç. Per l'entorn rural on hi ha la presència de matèria primera, és força probable trobar-ne, sempre i quan, la zona hi hagi hagut presència humana amb fins productius.

Al terme municipal d'Olesa se'nn troben pocs, però tots concentrats al voltant de la muntanya de Puigventós del qual hi ha roca calcària. En canvi, a la zona de la Puda de Montserrat, al congost del Cairat n'hi podem trobar una dotzena, també amb presència de calcària.


El forn de la Roureda de les Valls

El forn de calç localitzat aquests dies a la roureda de les Valls és classificat com efímer, ja que no era utilitzant sovint, només servia per poques coccions i a vegades era de producció familiar.

Segons les referències donades pel vell Viñau, del qual coneixia l'existència d'un forn a mig aire de la roureda de les Valls, membres del CMRO van iniciar la tasca de redescobrir-lo a inicis dels anys 90. La vegetació se l'havia menjat fruit de l'abandonament.

Vint anys i poc després, i sabent que el camí de la Roureda havia estat obert de nou, membres del CMRO vam decidir endinsar-nos de nou a redescobrir el mateix forn de calç que havia estat sepultat altre cop per la frondosa vegetació del bosc.

Gràcies a les fotografies fetes en aquell moment dels anys 90, no ha estat difícil la seva troballa. No està molt lluny de la paret calcària que queda a llevant i a una cota superior de la vinya del Viñau.

Alhora de netejar, però, ha comportat tres hores. Val a dir que no s'ha netejat del tot bé, però és visible des del Coll de les Espases, tal i com es veia abans, als anys 90. L'accés des del camí de la Roureda és de 3 minuts per un corriol encara amb força barder, però en mica en mica s'anira condicionant l'accessibilitat.








Què cal fer?

Cal promoure aquest lloc pel fet de què és un bosc anormal a Olesa, ja que trobem un bosc de roures a una cota de 200 metres quan normalment les rouredes creixen al voltant dels 600-700 metres d'altitud. A més, hi ha altres espècies vegetals com llorers. També una planta atípica al municipi.

A part d'aquest patrimoni natural, també hi ha patrimoni cultural com la presència del forn de calç, marges d'antigues vinyes i altres elements que desconeixem. Veiem també, que és un lloc que es va salvar, en gran part, del devastador incendi de 1994.

Des del CMRO creiem que s'haurien de crear plans de protecció d'aquest bosc atípic, com també al torrent del Raganer amb l'abundosa presència de laurisilva, és a dir, llorers (un dels boscos d'aquesta tipologia més al nord d'Europa). No obstnat això, mantenir el camí de la Roureda net i en condicions, i preservar tot aquest patrimoni per part dels Olesans.

Visió de Montserrat des del Bosc

Colors de Tardor. Sortida a un bosc singular d'Olesa

La troballa del forn s'ha fet amb l'intenció de què aquest proper diumenge dia 1 de desembre es pugui visitar durant la sortida programada al bosc de la Roureda. La sortida a aquesta comunitat vegetal de roures és per donar-ho a conèixer, explicar que es tracta d'un bosc atípic d'Olesa i conèixer patrimoni com el forn de calç esmentat. L'objectiu és passejar-nos-hi quan el bosc agafa un color especial i màgic. I pels més atrevits a endinsar-se a l'espesor del bosc, visitarem el forn.

L'hora prevista de sortida és a les 9.30h del matí de diumenge des del pàrquing de la pista d'atletisme. La intenció és fer una ruta circular amb inici i fi al mateix punt, tot passant pel bosc.

És recomanable portar calçat adequat com unes botes de muntanya ja que és una zona humida i el terra estarà mullat. Esmorzar i aigua. És probable que faci una mica de fred ja que el vessant on hi ha el bosc és a la cara nord. També és recomanable tenir habilitat per caminar per pendents, tot i que no serà un problema greu.


Colors de Tardor. Aspecte de les fulles de roure a la tardor.