Des
d'una òptica naturalista, la importància de la plana agrícola de Can Llimona
l'hem de buscar en dues vessants: en primer lloc la que té com a espai de
mosaic agrícola amb una destacable riquesa en biodiversitat, i en segon lloc,
el fet que actua com a espai intermedi (zona tampó) entre l'ambient urbà i els
espais naturals del terme.
Pel
que fa a la biodiversitat que acull, la clau recau en l'alternança de zones
molt diverses: diferents conreus (oliveres, fruiters, ametllers), rieres i
torrents amb marges arbustius i boscos perennifolis, espais semi-assilvestrats
amb brolles arbustives en diferents nivells de desenvolupament i fins i
tot petites arbredes. Tots aquests
ambients permeten mantenir una gran varietat d'espècies de fauna que, en
general, estan en declivi a nivell Europeu, precisament per la desaparició
d'aquests espais més aviat oberts i molt variats que són substituïts per zones
urbanitzades, per espais agrícoles de monocultiu intensiu o per zones boscoses.
Fixem-nos
en els vertebrats:
A nivell
d'amfibis (un grup que està experimentant una gran disminució de totes les
seves espècies a escala mundial i també a escala local), la presència de basses
i fonts compreses dins de la zona agrícola de Can Llimona permeten la reproducció d'un notable nombre
d'espècies. Hi trobem un salamàndrid: la salamandra comuna; dues espècies de
granota, la granota verda i la reineta, i fins a tres espècies de gripau: el
tòtil, el gripauet i el gripau corredor.
 |
| Gripau corredor |
 |
| Salamandra |
Els
rèptils, apareixen representats pels dragons, la sargantana de paret i la
cuallarga, el llangardaix comú, la serp de vidre i les cada vegada més escasses
serps blanca, verda i la colobra llisa.
 |
| Sargantana ibèrica o de paret |
Els
mamífers, molt discrets, també s'hi troben en un nombre elevat. Els de mida més
petita són els més comuns: rat-pennats de diverses espècies, ratolins
mediterranis i de bosc, rates negres, musaranyes, conills, esquirols a les
zones amb arbres i fins i tot la rata cellarda i algun eriçó. Les guineus, les
fagines i les mosteles són els depredadors més comuns i, en algun punt, pot
arribar la geneta que, per norma general, prefereix zones més altes del terme.
Els teixons i els perseguits porcs senglars tanquen la llista per ordre de
mida.
 |
| Conill |
El
grup dels ocells és sens dubte, el més nombrós. El nombre d'espècies que podem
detectar-hi ronda les vuitanta entre ocells hivernants, estivals i sedentaris.
D'entre ells cal destacar el mussol comú que manté una de les principals
poblacions a nivell comarcal a la zona agrícola de Can Llimona o l'àliga
marcenca i l'amenaçada cua-barrada que hi venen a buscar preses. Els ocells
d'espais agrícoles, en clar descens a tot Europa, com la puput, la perdiu o el
pardal xarrec encara hi troben un bon refugi. A l'hivern, estols de pinsans,
caderneres, gafarrons, verdums i passerells ens visiten provinents del nord
d'Europa i a l'estiu, les cada cop menys nombroses orenetes, el rossinyol, el
tallarol de garriga o la molt amenaçada tórtora arriben per criar. A les
mallerengues de diferent tipus, tallarols de cap-negre o de casquet, pit-roigs,
gaigs, merles i picots verds els hi trobarem tot l'any.
.jpg) |
| Mussol Comú |
A
part de mantenir un nombre espectacular d'espècies, l'anell agrícola al voltant
de la part nord del terme d'Olesa de la que forma part la Plana de Can Llimona,
actua com a àrea d'esmorteïment suavitzant l'impacte de la zona urbana sobre
les zones agrícoles i les naturals, més ben conservades, que trobem a la part
més alta del terme. Aquest espai de transició és imprescindible de manera que,
urbanitzant aquesta zona agrícola, no només la faríem desaparèixer, sinó que
afectaríem greument l'equilibri a tot el medi natural olesà i empobriríem
enormement la seva biodiversitat.
Si
volem mantenir aquesta gran riquesa natural i transmetre-la als olesans que
vindran, cal assegurar la pervivència de
la Plana de Can Llimona com a espai agrícola i votar SÍ-SÍ al referèndum
municipal.
Jordi Cerdeira i Ribot.
.jpg)
.jpg)
