BON NADAL I FELIÇ ANY 2016

Des de la Junta Directiva us desitgem unes bones festes!

Barraca de pedra seca de tipologia olesana a la vora del Coll de les Espases un dia de nevada. Al fons la muntanya de Montserrat!

Exposició: "LA CASA TRADICIONAL OLESANA"

El Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, concretament la Secció de Recerques conjuntament amb l'entitat Arrel Acció Cultural i l'Arxiu Històric Municipal, han preparat una nova exposició que aquests dies es pot veure a la Casa de Cultura d'Olesa de Montserrat (Carrer Salvador Casas, 26).

L'exposició d'aquest any està enfocada a com ha evolucionat la casa olesana des de què se'n té coneixement. L'exposició comença fent un viatge en el temps i veure els fonaments de l'urbanisme local i el seu creixement entorn del castell i de l'església.

També es pot veure què són els enteixinats i quin tret singular tenen, com també el propi mètode constructiu. A més a més, també es pot veure un gran assortit de materials de l'època que ambienten la sala i exemplifiquen moltes de les coses que es parla en els plafons. La mostra es podrà visitar fins el proper diumenge 6 de desembre.

IMATGES DE L'EXPOSICIÓ

A Sant Jeroni amb cadira de rodes

Pujar al cim d’una muntanya amb cadira de rodes sembla impossible, però gràcies a l’Associació Rodamunt els objectius esdevenen possibles. Diversos olesans voluntaris, la Georgina Muñoz (regidora de Benestar Social de l’Ajuntament d’Olesa), el Joan Soler Gironès del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO) que explicava coneixements com a guia de muntanya-divulgador i també membres de l’Associació Rodamunt (emprenedors del projecte). En total 20 persones que vàrem  aconseguir el repte de pujar a la Montse Caba, una dona que malauradament la seva vida va lligada a una cadira de rodes per problemes de mobilitat, al cim més alt de Montserrat, que és Sant Jeroni (1236 m). Sí, amb cadira de rodes, però amb la cadira Joëlette.

Aquesta cadira és tot terreny i està destinada a poder oferir excursions i passejades per la muntanya per a persones amb problemes motrius. Això sí, requereix de l’ajuda de voluntaris per poder-la transportar i és totalment mecànica, però molt còmode. La Montse va viure una experiència única gràcies a l’esforç i voluntat d’olesans i membres de Rodamunt. Si ho vam fer, va ser per poder fer realitat el seu somni de pujar a Sant Jeroni i també, si ho vam fer, és per tenir una sensibilitat cap a aquestes persones que pateixen del no poder caminar i l’accés a molts llocs és limitat. L’ajuntament estudiarà com potenciar aquesta mena de sortides per Olesa.

Com anècdota, a mesura que ens apropàvem al cim, diversos turistes anònims quedaven sorpresos del que estaven veient amb els seus ulls i a l’arribar a dalt l’esclat d’alegria i emoció va ser immens. La Montse va rebre moltes felicitacions i aplaudiments, dirigits a ella i per l’equip de voluntaris. A més, com si hagués estat fet expressament, el dia era molt serè i les vistes eren gratificants.

Associació Rodamunt: https://www.facebook.com/Rodamunt-407806702730420/timeline/

Projecció de la pel·lícula: Paddling to Alaska

(en català, subtítols en anglès)

ENTREVISTA A RAI PUIG

·         D’on neix la vocació aventurera?

La meva família sempre m’ha inculcat l’hàbit de viatjar, sempre fèiem un viatge nacional i altre internacional. I l’amor per la natura i travessia a través dels meus 13 anys com a membre d’un grup escolta fent campaments cada estiu.

·         D’on neix la vocació pel caiac de mar?

A l’època universitària durant els meus estudis d’educació física m’inicio al caiac de riu a través de diversos cursos. Posteriorment a través d’una feina temporal d’estiu a la Costa Brava  descobreixo el caic de mar com  a forma d’explorar el món. Allà aprenc la meva professió i passió pels següents anys.

·         D’on neix la idea o la motivació de fer aquesta travessa amb caiac per Alaska?

Sempre havia volgut anar a  un lloc tant exòtic i llegendari com a Alaska ja que es una meca per tot aventurer o amant de la naturalesa. He estat somiant amb aquest viatge durant anys i planejant-ho més d’un any

·         Lloc i dia de sortida i lloc i dia d’arribada? Quants dies de travessa?

L’expedició van ser 95 jornades en solitari des de la ciutat de Vancouver (oest del Canadà) fins al Parc Natural de Glacier Bay, nord de la ciutat de Juneau (Alaska) resseguint l’anomenat Inside Passage

·         Anècdotes, vivències especials de la travessa per Alaska?

En tres mesos de travessia passen moltes coses i experiències; dies de mala mar i vent, encontres amb óssos grizzlis o negres, observacions de balenes  i orques a prop del meu caiac, amabilitat i hospitalitat de la gent local, glacials i icebergs...

·         Altres projectes que has realitzat i d’altres que tens en ment pel futur?

He fet altres expedicions en caiac  a Patagonia, Nova Zelanda, Baixa Califòrnia (Mèxic), Mallorca, Menorca...  Vull tornar a fer una “gran” expedició en caiac algun dia proper però encara nose on i quan exactament. També m'agradaria guiar expedicions en caiac per grups de clients interessats en viure una aventura així.

·         Idea i desenvolupament de fer una pel·lícula sobre la travessa amb caiac per Alaska

Tenia clar que volia enregistrar la meva aventura i després editar un documental professionalment a través d’una editora. Finalment s’ha produït un documental d’1 hora de duració, full HD, amb retoc de color i so, banda sonora pròpia, en català però subtítols en anglès.

·         On vas estrenar aquesta pel·lícula?, a quins llocs l’has reproduït?, quin nº d’estrena és a Olesa respecte al total de representacions? i quin és el ressò que ha produït arreu?.

La pel·lícula es va estrenar a una sala de Barcelona el passat mes  d’bril davant uens 300 persones i des de llavors he fet uns 7 projeccions posterior més en clubs, festivals i entitats d’arreu Catalunya, Balears fins i tot al País de Gal·les (UK). La ide per aquesta tardor és seguir fent-ne i fins i tot estic amb contacte amb TV3 per poder projectar-la per la televisió algun dia també- L’expedició ha tingut força ressò sortint articles en diaris com el Periòdico, la Vanguardia, l’ARA, radio i televisions com  a TV3 o 8TV.

·         Què et crida de venir a presentar-ho a Olesa?

En primer lloc pels diversos coneguts i amics que tinc a Olesa, com  en Xavi Soler el qual m’ha ajudat amb consells tècnics professionals de com gravar-se. I en segon lloc per fer una altre projecció a l’àrea metropolitana de Barcelona ja que hi segueix havent-hi gent interessada sense haver-la vist

TRAILER

MUNTANYES DE NEU - ENTREVISTA

Caminant amb consciència plena, ioga a la natura

Ahir diumenge ens vem trobar al Porxo de Santa Oliva un bon grapat de persones disposades a compartir un matí de consciència i natura. Ens vem dirigir cap al carrer de Santa Oliva i, abans d'enfilar la Riera de les Comes, en Fèlix ens va explicar en què consistiria la primera part de la sessió. Caminar en silenci i sense propòsit, lligant la respiració amb les passes: una, dues tres...(inhalo) una, dues, tres...(exhalo) i així successivament. D'aquesta forma vem anar fent camí cap a la segona parada: la vinya del Boter, on la verdor dels pàmpols i els menuts gotims de raïm ens van donar la benvinguda. 

Poc a poc, com una processó de formigues, vem anar baixant acompanyades pel so de fons d'una música de tambors, lladrucs i d'altres animals. Aquí el mantra que ens ajudava a mantenir-nos presents era "jo sóc aquest instant...jo sóc aquest instant...jo sóc aquest instant...". 

Finalment enfilant direcció a can Llimona vem arribar a la darrera parada, a casa de l'Antònia, on la Natàlia ens va fer una classe suau de ioga. Aquest indret és com aquells miradors on podríem quedar-nos embaladits durant hores observant el paisatge. 

La classe va començar amb moltes interferències externes però com per art de màgia tot es va anar aquietant. La respiració i el moviment del nostre cos, a partir de les diferents postures de ioga ens van conduir fins a la meditació i la relaxació final. 

Ha estat una experiència molt gratificant que esperem poder tornar a repetir ben aviat! Moltes gràcies a tot i totes per la vostra presència, i un especial agraïment al Fèlix per les seves sàvies paraules i a l'Antònia per obrir-nos les portes de casa seva. Sat Nam _/|\_