Èxit a la Festa dels Miquelets 2013

El passat dissabte 7 de setembre es va celebrar al poble d'Olesa de Montserrat la Festa dels Miquelets. Des de l'any 2008 que cada any es celebra aquesta festa. El motiu d'aquesta celebració es centra en la mort de 158 soldats a Olesa durant la Guerra de Successió Espanyola. Com també el consell de guerra que es va realitzar a la vila, entre d'altres sucessos.

No obstant això, dins del programa d'activitats de la Festa, el Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, exposà a la seva seu social (carrer Església, 39) la recreació d'una cuina i taverna del segle XVIII, el segle del setge. Es podia veure, a les dependències, un conjunt de gerres trobades al poble com hortalisses de l'època, ceràmica decorada i estris que es podien trobar en qualsevol casa d'aquells anys com llums d'oli, càntirs, saques o olles d'aram, entre altres elements exposats. Tots els materials són del fons material i arqueològic del CMRO.

Però, l'element estrella fou la taula parada amb menjar de l'època i tots els estris de la cuina. De menjar, podíem veure bè, sopa, cansalada, patates i ou dur, i altres menjars com pans rodons, porró amb vi, aigua emmagatzemada en un càntir i coca feta artesanal per un soci. Podríem dir que els menjars en general han sigut fets pels socis del Centre que s'han volcat a col·laborar en aquesta festa tan nostrada.

A més a més, als volts de les quatre de la tarda ens van visitar tres Miquelets i es van quedar a fer un mos. Tots els visitants podien tastar els menjars de fa tres-cents anys. Tot molt bo.

Posteriorment, la seu del Centre Muntanyenc i de Recerques, va rebre la visita del director del Museu d'Història de Catalunya, Agustí Alcoberro; el diputat del Congrès dels Diputats i Portaveu d'ERC, Joan Tardà; i l'Alcalde d'Olesa de Montserrat, Salvador Prat, acompanyat de la resta de regidors del consistori municipal.

No obstant això, van arribar al Centre escortats i acompanyats dels Miquelets i d'en Marquès de Poal al capdavant. Un cop a dins, el Vocal de la Secció de Recerques, Jaume Morera, va explicar què podien veure en la present recreació històrica. Durant els deu minuts de la visita de les autoritats, van intercanviar preguntes i curiositats.

Durant l'explicació es va anunciar que fa falta un museu al poble per guardar tot el material. El director del Museu d'Història de Barcelona va donar suport a la creació del museu.

CARTA EXPLICATÒRIA

La Festa dels Miquelets ens transporta per un dia al segle XVIII, l'ambient que genera impregna la vila, i la gent aparca els problemes actuals per actualitzar la vida quotidiana i també els "mals de cap" que tenien els nostres covilatants en aquells temps de aquell segle conegut com "segle de les llums".
 
Durant el segle XVIII va tenir lloc un fort procés d'acumulació de riquesa derivat sobretot del comerç amb Amèrica que, d'una manera directa o indirecta, va beneficiar tota la noblesa, el clergat i les burgesies comercials, però en major o menor grau tothom va participar d'aquest moviment de prosperitat. Uns, pel comerç directe amb les terres d'ultramar, i els altres perquè s'enriquiren venent productes per als rics.
 
Per influència de Felip V i els seus ministres francesos, s’introduïren aquí les modes franceses i es va organitzar un clar moviment d'admiració per tot allò que vingués de l’estranger (porcellanes xineses, sedes, marfils, perfums, laques, etc.). A causa de les relacions familiars dels Borbó amb Nàpols i Parma, també van influir molt les modes imperants a Itàlia, especialment durant el regnat de Carles III.
 
Al segle XVIII tota la vida canvia. Aspectes que fins al moment no havien estat tinguts en compte -com ara la higiene o la cultura de taula- prengueren un paper rellevant, perquè quan la gent viu desfogadament pot començar a preocupar-se d'aspectes no estrictament vitals. No cal dir que als nivells més baixos de la població, aquests matisos de canvi van trigar més a afectar-los.
 
Fins aleshores, en una casa, el màxim que es diferenciava era l'àmbit privat del públic i dins de cada un d'ells els espais eren polivalents. La majoria de les cases havien tingut només una cuina on es feia la vida, el dormitori (de vegades integrat dins de la cuina) i petites dependències com ara el rebost, els magatzems o les golfes absolutament accessòries. Ara el concepte de la casa canvia. Les habitacions es diferencien clarament segons les funcions a què estiguin destinades: ja hi ha una habitació només dedicada a menjador, una sala d'estar o de rebre, cosidors, etc.
 
Les habitacions de dormir es van separar de la resta de la casa i a més del llit, hi apareixen els armaris per guardar la roba personal, substituint les caixes anteriors, que evolucionen donant lloc a les calaixeres. Un racó es destinava a la neteja personal, al que s’hii destinava només una palangana amb un gerro i un porta tovalloles. Tinguem present que la higiene és un concepte modern que encara no es tenia en compte. La gent es perfumava però no es rentava gaire. El que avui entenem per confort els era desconegut, però el que es pretenia en canvi era el refinament.
 
En aquell segle s'implanta a Espanya la producció de nous aliments que es conreen i pal·lien la fam que es produeix de manera cíclica, a causa de les males collites produïdes per sequeres freqüents i plagues que assolen els camps. Molts d'aquests nous aliments provenen d’Amèrica, destacant la patata i el blat de moro, però també el tomàquet el pebrot i les mongetes, que comencen sent plantes ornamentals, acabant sent productes bàsics en l'alimentació dels espanyols del segle XVIII. El cacau i de la seva elaboració, la xocolata, va tenir gran acceptació entre la noblesa i la burgesia, no és fins a finals de segle, amb la fundació de les primeres xocolateries que el producte es va fer més popular.
 
Una altra nota que cal destacar del segle XVIII és l'esperit de progrés (que té origen a l'Enciclopèdia) que no marginava els treballs fabrils com a indignes per a la noblesa i els reis. Les grans manufactures europees (Sèvres, Meissen, Capodimonte, el Retiro, l'Alcora) es van fundar o van acollir iniciatives reials o dels nobles. En aquestes fàbriques es van invertir grans sumes de diners per buscar la porcellana que volia emular les ceràmiques xineses i japoneses, els estils de les quals eren copiats a Europa, tot i que només Meissen (Alemanya) va arribar a produir de veritat porcellana.
 
La manufactura de l'Alcora va posar de moda a Espanya, els nous gustos de la cort afrancesada amant de luxe i del refinament, comercialitzant un extens repertori de peces ornamentals i d'ús quotidià. En poc temps es va convertir en l'empresa capdavantera de la producció de ceràmica del país i la resta de les terrisseries espanyoles d’estructura familiar, que no tenien mitjans per renovar-se tècnicament i estilística, és van adonar que l'única manera de sobreviure era fabricar peces a imatge i semblança de les de l'Alcora. El segle XV havia estat el segle de la ceràmica espanyola i al nord d'Àfrica. El segle XVI i XVII fou italià, com el Renaixement i el començament del Barroc. I al segle XVIII és França que dicta la moda.
Al llarg de la recerca de la porcellana, l'Alcora troba poc a poc un mostrari de pastes refinades: pisa fina, terra de pipa i porcellana tendra. Algunes d'aquestes peces i les seves decoracions són imitades en el possible des de les produccions locals d'artesans ceramistes que proveeixen els mercats i posen a l'abast de les economies més restringides, peces d'ús quotidià i culinari, rarament ornamentals, amb decoracions molt paupèrrimes que volen imitar a les més sumptuoses, però sens dubte marcades per una clara influència a la producció de l'Alcora. La majoria d'aquestes produccions les definim com ceràmiques d'influència francesa, i que en la present recreació al CMRO, hom podrà apreciar unes quantes d'aquestes peces.
 
Des del CMRO ens hem volgut afegir a aquest viatge en el temps que ens propicia la Festa dels Miquelets, i amb el material arqueològic i etnològic de que disposem, hem cregut oportú fer una recreació una mica eclèctica d'un ambient, meitat casolà i meitat taverna, del segle XVIII.
 
Hem fet apilament de peces i objectes, prioritàriament de material ceràmic, de la col·lecció pròpia del Centre, majoritàriament pertanyent al segle XVIII, i amb la bona voluntat i il·lusió dels organitzadors, però especialment amb les dels visitants que vinguin a veure-la, aconseguir el que ens hem proposat, obtenir una aproximació a un ambient típic d'aquells temps, que ajudi en el possible aquest viatge en el temps, encara que sigui només per un dia.
 
Atentament,

La Junta directiva