divendres, 29 de novembre del 2013

Redescobert un forn de calç a Olesa de Montserrat

El passat divendres 29 de novembre, des del CMRO, ens vam engrescar a redescobrir un antic forn de calç localitzat vint anys enrere al bosc de la Roureda de les Valls i pròxim a la vinya del Viñau. A partir d'unes fotografies fetes al voltant del 1985-90 s'ha pogut localitzar de nou.

Bosc de la Roureda a la primavera
Què és un forn de calç?

Un forn de calç és una construcció a partir de pedra i fang, normalment de base circular i cilíndrica, del qual a partir de la combustió de llenya es coïa roca calcària per obtenir calç. Per l'entorn rural on hi ha la presència de matèria primera, és força probable trobar-ne, sempre i quan, la zona hi hagi hagut presència humana amb fins productius.

Al terme municipal d'Olesa se'nn troben pocs, però tots concentrats al voltant de la muntanya de Puigventós del qual hi ha roca calcària. En canvi, a la zona de la Puda de Montserrat, al congost del Cairat n'hi podem trobar una dotzena, també amb presència de calcària.


El forn de la Roureda de les Valls

El forn de calç localitzat aquests dies a la roureda de les Valls és classificat com efímer, ja que no era utilitzant sovint, només servia per poques coccions i a vegades era de producció familiar.

Segons les referències donades pel vell Viñau, del qual coneixia l'existència d'un forn a mig aire de la roureda de les Valls, membres del CMRO van iniciar la tasca de redescobrir-lo a inicis dels anys 90. La vegetació se l'havia menjat fruit de l'abandonament.

Vint anys i poc després, i sabent que el camí de la Roureda havia estat obert de nou, membres del CMRO vam decidir endinsar-nos de nou a redescobrir el mateix forn de calç que havia estat sepultat altre cop per la frondosa vegetació del bosc.

Gràcies a les fotografies fetes en aquell moment dels anys 90, no ha estat difícil la seva troballa. No està molt lluny de la paret calcària que queda a llevant i a una cota superior de la vinya del Viñau.

Alhora de netejar, però, ha comportat tres hores. Val a dir que no s'ha netejat del tot bé, però és visible des del Coll de les Espases, tal i com es veia abans, als anys 90. L'accés des del camí de la Roureda és de 3 minuts per un corriol encara amb força barder, però en mica en mica s'anira condicionant l'accessibilitat.








Què cal fer?

Cal promoure aquest lloc pel fet de què és un bosc anormal a Olesa, ja que trobem un bosc de roures a una cota de 200 metres quan normalment les rouredes creixen al voltant dels 600-700 metres d'altitud. A més, hi ha altres espècies vegetals com llorers. També una planta atípica al municipi.

A part d'aquest patrimoni natural, també hi ha patrimoni cultural com la presència del forn de calç, marges d'antigues vinyes i altres elements que desconeixem. Veiem també, que és un lloc que es va salvar, en gran part, del devastador incendi de 1994.

Des del CMRO creiem que s'haurien de crear plans de protecció d'aquest bosc atípic, com també al torrent del Raganer amb l'abundosa presència de laurisilva, és a dir, llorers (un dels boscos d'aquesta tipologia més al nord d'Europa). No obstnat això, mantenir el camí de la Roureda net i en condicions, i preservar tot aquest patrimoni per part dels Olesans.

Visió de Montserrat des del Bosc

Colors de Tardor. Sortida a un bosc singular d'Olesa

La troballa del forn s'ha fet amb l'intenció de què aquest proper diumenge dia 1 de desembre es pugui visitar durant la sortida programada al bosc de la Roureda. La sortida a aquesta comunitat vegetal de roures és per donar-ho a conèixer, explicar que es tracta d'un bosc atípic d'Olesa i conèixer patrimoni com el forn de calç esmentat. L'objectiu és passejar-nos-hi quan el bosc agafa un color especial i màgic. I pels més atrevits a endinsar-se a l'espesor del bosc, visitarem el forn.

L'hora prevista de sortida és a les 9.30h del matí de diumenge des del pàrquing de la pista d'atletisme. La intenció és fer una ruta circular amb inici i fi al mateix punt, tot passant pel bosc.

És recomanable portar calçat adequat com unes botes de muntanya ja que és una zona humida i el terra estarà mullat. Esmorzar i aigua. És probable que faci una mica de fred ja que el vessant on hi ha el bosc és a la cara nord. També és recomanable tenir habilitat per caminar per pendents, tot i que no serà un problema greu.


Colors de Tardor. Aspecte de les fulles de roure a la tardor.


dilluns, 25 de novembre del 2013

Visitem les planes agrícoles de Can Llimona i la barraca olesana

Aquest diumenge 24 de novembre hem complert les tres sortides de camp referents a l'exposició de Collbató, Temps de barraques i marges, realitzant la tercera sortida en què hem visitat les planes agrícoles de Can Llimona. 

Duxans: 1 // Barraca MM 1890: 2 // Bosc del Gavatx: 3 // Vinya de còdols: 4

El temps meteorològic ha acompanyat tot i el fred matinal que ens ha fet abrigar. Al llarg del matí l'escalfor ha anat calentant l'ambient. El punt de trobada a sigut a la rotonda on conflueix l'Avinguda Francesc Macià i la Carretera de "les Carpes", provinent de Martorell. Posteriorment ens hem arribat en cotxe al lloc d'inici de l'itinerari per conèixer la pagesia local i les construccions singulars de pedra seca.

Hem agafat el camí que es coneix popularment de Can Llimona, ja que ens acosta a la masia. Resseguint aquest curiós camí hem vist plena activitat per part dels pagesos olesans, tothom estava recollint les olives per produir l'oli tan preuat d'Olesa. Aquest oli sorgeix de la premsa de les olives de l'olivera local, és a dir, una varietat autòctona del poble del qual ha tingut un rellevant reconeixement. Aquest arbre s'anomena Olivera Palomar

L'or d'Olesa va mostrar-se a l'Exposició Internacional de Barcelona al 1929. Avui dia s'exporta a Califòrnia (EUA) on s'ha trobat un enllaç comercial. És un tresor molt ben preuat entre els olesans. Ahir es va poder comprovar que la tradició segueix ferma.


Explicació dels camps d'oliveres i la varietat de l'arbre


Recollint les olives per fer oli d'Olesa

Abans d'arribar a la masia, vam entrar a la Vinya del Duxans (a Olesa, es coneix com a "vinya" tot terreny que sigui cultivable, mot utilitzat per evolució agrícola). En aquest enorme terreny vam poder veure dues barraques de tipologia "olesana" envoltats d'un paisatge únic. De teló de fons s'alçava la muntanya màgica de Catalunya, Montserrat (1).

La barraca "olesana" és exclusiva d'aquesta regió. Una construcció simple de pedra seca amb embigat de troncs a dues aigües. Probablement un pagès anònim va descobrir aquesta manera senzilla de construir i ho va difondre entre els seus companys de camp. Un dels fets favorables al fenomen de construir d'aquesta manera és l'alta presència d'oliveres del qual els mateixos troncs van servir per fer l'embigat. També es pot arribar a la conclusió de què tota propietat que tingués aquesta tipologia de barraca podia tenir en ella oliveres.

Tanmateix, la edificació amb aquest estil arquitectònic del món rural és vulnerable a diversos factors com el foc, principalment. Les vinyes abandonades són sepultades en un període de temps per la vegetació forestal. En venir el foc, i sent l'embigat de troncs, és un combustible molt inflamable. Aquesta ha sigut la causa de la baixa presència de barraques senceres d'aquesta tipologia. L'incendi de 1994 va fer molt de mal. Avui dia, dempeus només en resten una vintena. Destruïdes pel foc en podem comptabilitzar, mínim, un centenar.


La barraca "olesana" del Duxans


La barraca "olesana" del Duxans


La barraca "olesana" del Duxans

L'altre fenomen de destrucció d'aquestes barraques és la pobresa en què es va voler extreure l'embigat per fer llenya i així escalfar-se. No obstant això, les parets seques que assenten les barraques, però que estan enrunades són presents arreu. La més antiga d'aquesta tipologia l'hem trobat a les agulles del Petintó superiors, a la vora del Coll de les Espases on hi ha una data inscrita a l'interior, 1845.

Després de veure aquesta sorprenent barraca i, repeteixo, exclusiva, vam dirigir-nos cap al bosc del Gavatx per veure'n més. Seguidament vam veure una altra barraca olesana afectada i degradada per l'abandó, però que hi constava una data a l'interior de la barraca, hi deia MM 1890. Aquest codi correspon al nom del pagès i la data de la seva construcció (2).




La barraca del MM 1890

Posteriorment vam trescar per la pendent i vam descobrir una altra barraca de les mateixes característiques, però inserida en un marge, però força conservada. No hi havia cap data, però sí diversos estris com també un càntir.

Una barraca "olesana" inserida en un marge

La sortida va anar acompanyada de visitar l'interior del bosc del Gavatx, pel camí del Samper. Una visió totalment diferent de la què havíem tingut durant la resta del dia. Caminar per aquest paratge ens va servir per veure dues barraques olesanes més, sepultades pel bosc a causa de l'abandó de la zona. També vam veure com tota la muntanya estava plena de marges de pedra seca sota un bosc espès. En aquest punt en vam veure una fins aleshores desconeguda (3).

Després de sortir del bosc, vam acostar-nos a una vinya del qual els seus propietaris la conserven com un pessebre. Tots els marges estan molt ben cuidats i no n'hi ha cap de malmès, gràcies a la feina incansable dels seus propietaris. No obstant això, té mèrit, ja que els marges estan construïts amb còdols del qual en resulta més difícil el seu manteniment (4).


Vinya dels còdols
La tradició seguia com en els anys passats. Les dones s'encarreguen de recollir les olives del terra i dels arbres a mà, mentre que l'home condiciona el terreny i els bancals per les oliveres i fa anar el tractor. Normalment és l'home que pica a les parts altes dels arbres amb una canya per fer caure els fruits.

Una vinya com un pessebre


Detall d'un marge de còdols. Es pot veure que els rocs són molt heterogenis


L'art abstracte també hi és en els éssers vius. Els rebrecs d'una olivera Palomar més que centenària.

En aquest punt vam finalitzar la sortida i junts vam anar a buscar els cotxes al casc antic. La gent va estar molt agraïda de conèixer aquest paisatge diferent i poc conegut d'Olesa. Va venir gent de Collbató i de Barcelona. A més, avui dia, el conjunt d'aquestes barraques singulars d'Olesa formen part del paisatge oblidat. És bo redescobrir-ho i difondre-ho.

Val a dir que a Olesa s'han arribat a trobar oliveres mil·lenàries o quasi mil·lenàries a la zona dels Bruguerols, pujant cap al Pla del Fideuer.


diumenge, 10 de novembre del 2013

Trescant pel congost del Cairat!

Aquest passat diumenge 10 de novembre del 2013 vam realitzar la segona sortida guiada i comentada en relació a l'exposició de "Temps de barraques i marges" feta a Collbató.

El punt de trobada fou a les 9h del matí al balneari de la Puda de Montserrat, a mig camí entre Olesa de Montserrat i Monistrol de Montserrat resseguint la C-55 en direcció nord. Allà vam agafar els cotxes i vam dirigir-nos a l'aparcament passant per costat de la masia de Can Tobella. Passat el mas vam arribar a una esplanada on vam poder deixar els vehicles.

Des d'aquell punt, el grup de persones ens vam dirigir a la barraca Amagada, o almenys així és com l'hem batejat nosaltres. Una petita barraca inserida en el marge que costa una mica de localitzar. La bellesa d'aquesta joia et pot deixar bocabadat per l'espectacularitat. En aquest punt es va parlar sobre els aspectes socioeconòmics del món rural de la regió.


Accedint a la primera barraca
 
Explicació de la pagesia regional i altres aspectes relacionats. Es pot intuir la barraca

Seguidament ens vam apropar a la catedral del congost. Una majestuosa barraca de pedra seca de grans dimensions ubicada a una cota superior per damunt del balneari. Aquesta barraca atípica i els marges de pedra calcària que envolten la zona agrícola et deixen de ben segur captivat per la sorpresa. Des d'una de les terrasses del voltant de la barraca dels Bous, vam contemplar el paisatge i es va parlar sobretot de la formació geològica i els components geogràfics que trobem en el congost del Cairat. Un congost on geogràficament hi és tot! Una barreja d'elements naturals i antròpics/culturals molt important!

S'anomena barraca dels Bous, segurament perquè s'hi tancaven bous, com bé indica el topònim. No obstant això, és una hipòtesi. Després de visitar aquest punt tan rellevant, vam decir pujar al Coll del Cassot a albirar un espectacle paisatgístic. Davant nostre s'alçava un turó del qual al capdamunt s'hi emplaçava l'ermita i castell de Sant Salvador de les Espases! També vam poder contemplar el paratge circumdant com els dos torrents que aillen l'ermita i els rebrecs que s'hi han produït en aquest territori a la Serralada Prelitoral Catalana.


La barraca dels Bous

Intentant entendre la complexa construcció de la barraca

Contemplant el congost del Cairat


Contemplant el paisatge rebregat de l'entorn de Sant Salvador de les Espases
Després, vam resseguir el camí que tornava a la barraca dels Bous per acabar de veure un parell de barraques més. Vam veure una barraca similar a la dels Bous, però una mica més petita i en un tram més avall, una altra barraca del qual hi havia gravada la data de 1883 a l'entrada.

Una de les barraques del congost similar a la dels Bous
A l'acabar de visitar aquests elements patrimonials, alguns ens vam animar a treure el cap a la mina de Guix de la Puda, avui dia ja abandonada i oblidada. Vam tornar als cotxes i vam acabar la sortida ponenciada.

La pròxima serà el dia 24 de novembre per les planes agrícoles d'Olesa de Montserrat. Principalment per veure la típica i exclusiva barraca olesana. No es pot perdre!