Resum de les Jornades (part 1)

Les jornades dels dies 7 i 8 de novembre que es van celebrar el cap de setmana passat a la casa de Cultura d’Olesa de Montserrat han estat un èxit! I, abans que res, volem donar les gràcies tant als ponents com als oients que van passar per l’auditori, ja que amb les seves inquietuds, aportacions i amb la seva presència van fer que aquesta trobada fos possible. Aquests dos dies ens han servit com a bon punt de partida per debatre i conèixer les diferents opinions sobre la gestió de l'incendi forestal del 4 de juliol de 1994 i, al mateix temps, plantejar nous reptes i oportunitats de cara al futur més immediat sobre com abordar els grans incendis forestals en el nostre municipi.

Divendres tarda, 7 de novembre 2014

El biòleg Àngel Manel Hernàndez i Cardona ens explica la seva experiència personal sobre l’abans i els després de l’incendi forestal del 4 de juliol de 1994, ja que poc temps abans del foc havia iniciat el treball de camp per a l’estudi del Premi de Recerques Vila d’Olesa, que feia uns mesos havia guanyat. Una de les idees claus que va remarcar va ser l’enorme quantitat de biodiversitat, tant animal com vegetal, que es va perdre després de l’incendi, i que va quantificar amb 70 bilions d’animals morts, tenint en compte també els animals més petits (cucs, insectes, etc). I també va fer èmfasi en la necessitat de fer una gestió forestal més acurada, posant l’exemple que, en el sotabosc, cal analitzar el comportament davant del foc de cada espècie i gestionar-lo en funció de les característiques de major o menor inflamabilitat de cadascuna. A l'acabar la seva xerrada l'Àngel Manel, molt generosament, ens va repartir un parell d'articles seus que havia preparat per als assistents i ens va regalar nombrosos exemplars dels seu llibre "Escarxols i paperotes". Moltes gràcies Àngel Manel!

Dissabte matí, 8 de novembre 2014
 

Salvador Jorba (regidor medi ambient d’Olesa al juliol de 1994) i Josep Avelaire (pagès i representant de la Fundació Agrícola Olesana)

Salvador Jorba ens explica la situació que es va viure des del Consistori d’Olesa aquell 4 de juliol del 1994 i com les condicions de vent, temperatura i humitat feien que el bosc cremés “com si fos gas”, creant una situació general d’alarma. També ens explica que l’organització ciutadana (prop de 700 voluntaris) va ser clau en l’abast de l’incendi, posant d’exemple els veïns i veïnes de les Planes que van apagar el foc just al límit de la urbanització, evitant així que aquest entrés a dins de les cases; o bé la coordinació entre pagesos, ADF i voluntaris com un recurs humà indispensable que va contribuir enormement en l'extinció de les flames. Ens comenta que a les 12-1 de la matinada el foc es donava per apagat a prop del Mimó, a Olesa de Montserrat, gràcies a la quantitat de voluntaris que apagaven el foc amb branques d’olivera i d’altres espècies d’arbres. Algunes de les mesures que es van prendre després del foc van ser arreglar alguns camins de muntanya, habilitar hidrants en entorns forestals o bé l’enorme tasca de regeneració amb roures i alzines que van dur a terme diverses entitats del poble amb col·laboració de l’Ajuntament d’Olesa. L'aportació d'en Salvador Jorba ens ajuda a construir el relat d'aquell 4 de juliol i a reflexionar entorn dels encerts i errors d'aquell fatídic dia, i així ens permet tenir més consciència de com millorar l'estat actual i  futur de la prevenció i gestió forestal al nostre terme.

Josep Avelaire afirma que part dels terrenys que es van salvaguardar del foc van ser vinyes que estaven treballades, un fet que va evitar que el foc es propagués més enllà. En Josep suggereix que caldria recuperar el paisatge que teníem als anys 50 i 60 en què “hi havia oliveres conreades fins als cims de Puigventós”. Algunes de les seves declaracions alerten de l’estat actual del bosc, i afirma que “al bosc actualment hi puja molta malesa i està molt tupit” i que si l’any vinent tenim un estiu sec “tot això serà matèria per cremar”. Avelaire diu que “el bosc se’ns posarà a dins de casa i arribarà un dia que els esbarzers ens entraran per sota la porta” ja que ell ha vist créixer els esbarzers molt ràpidament els quals “s’estiren com a dimonis”. I, per últim, afegir que en Josep Avelaire s’inquieta pel relleu generacional de la nova pagesia, ja que al seu parer, actualment hi ha una falta de consideració cap al treball en l'entorn agrícola, i que el jovent “només s’acosta a la natura per anar-hi a fer footing”. L'experiència transmesa amb molta claredat i elegància per part d'en Josep Avelaire ens ha permès tenir constància del testimoni d'un dels representants de la pagesia del nostre poble, que han pogut viure el canvi radical que s'ha succeït en els darrers 60 anys.

Olesa de Montserrat, juliol 1994

Olesa de Montserrat, actualitat

El debat posterior va ser molt enriquidor i esperem presentar alguna documentació properament per donar a conèixer quines van ser les conclusions i preguntes que van aparèixer. I fins aquí una primera crònica del divendres tarda i dissabté matí, anirem publicant la resta de conferències al llarg d'aquesta setmana. Fins ben aviat!