Resum de les Jornades (part 2)

El matí del dissabte es va destinar a recollir les diferents visions de l’incendi del 4 de juliol a partir de l’opinió de representants de l’àmbit local, especialment de l’administració, i a fer una valoració d’ara amb fa vint anys en termes de prevenció i gestió forestal. A la tarda es van convidar especialistes que treballen en els incendis forestals, i que ho fan fora de l’entorn local, un fet que ens va servir per tenir una idea més àmplia de la problemàtica dels incendis al nostre entorn i posar-ho en context a la resta del territori català.

Dissabte matí: Marc Vinyals, vigilant de Medi ambient i en Francesc Rosa, regidor de Medi Ambient, tots dos de l'Ajuntament Olesa de Montserrat.

El vigilant de medi ambient, Marc Vinyals, afirma que si fem la comparació amb vint anys endarrere, veurem que hi han hagut millores en l'àmbit de la prevenció forestal, ja que actualment comptem amb una legislació nova que regula les zones de seguretat i protecció o bé els períodes legals de crema, entre d'altres aspectes. En Marc ens explica que part del treball de prevenció i gestió a l’Ajuntament d’Olesa es coordina entre la Diputació, Ajuntaments i ADF Olesa-Esparreguera. Destaca també la gran tasca que realitzen Xino-xano en la recuperació de corriols i torrents i la necessitat de treballar coordinadament entre les entitats locals de caràcter cívic amb interès pels valors natural, com són la Unió Excursionista de Catalunya (UEC) d’Olesa de Montserrat o bé l’Agrupament Escolta i Guia Sant Bernat de Claravall, el CAU d’Olesa, entre d’altres. I una de les frases que esmenta, en relació a la importància de la prevenció forestal, és que "els focs s'apaguen a l'hivern".

El regidor Francesc Rosa ens parla de les oportunitats i reptes de la situació que tenim actualment davant dels grans incendis forestals (GIF). Segons Rosa cal trobar una estratègia de prevenció, que consisteixi en un bon manteniment de la xarxa de camins i punts d'aigua i "cal treballar perquè els recursos arribin al municipi". També destaca la importància de comptar amb entitats locals com l'Agrupació de Defensa Forestal (ADF), la Comunitat Minera Olesana, el CMRO, entre d'altres, com a "múscul per poder tirar endavant iniciatives” i fer-ho conjuntament amb l'Ajuntament.  Una de les preguntes claus que fa Rosa és: “com fer que tots els plans forestals (PAM, PPI, PPU, PVI, etc) siguin operatius?”. Francesc Rosa fa constar que jornades com aquestes són importants i necessàries, ja que són elements d’anàlisi i discussió que ens ajuden a reconstruir i a prendre consciència del que va passar ara fa vint anys. Rosa comenta que des de la regidoria de Medi Ambient "no hem sabut trobar cap informe de causes i conclusions de bombers que aclareixin què va passar a l'incendi del 4 de juliol de 1994" i que "dels accidents se n'ha d'aprendre, per no tornar a repetir els mateixos errors". 

Marc Vinyals i Francesc Rosa (dreta a esquerra)

Les aportacions del vigilant de Medi Ambient, Marc Vinyals i el regidor Francesc Rosa ens han permès saber l’estat actual del panorama polític en quant a les estratègies de prevenció i gestió forestal al nostre terme i el treball que ja s’està portant a terme. Des de l’equip estem molt contents de comprovar la transparència i bones propostes que ens llancen des de la regidoria de Medi Ambient. Ara només cal que des d’estructures superiors de govern, vegin la importància de destinar suficients recursos perquè totes aquestes bones propostes es puguin dur a la pràctica i amb bones condicions.

Dissabte mig matí: Josep Grau ADF Olesa-Esparreguera i Lídia Quevedo, ambientòloga i tècnica de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Esparreguera

 

En Josep Grau ens va explicar la seva experiència com a ADF a l’incendi forestal del 4 de juliol de 1994 i dels mitjans dels que disposaven aleshores. Per descriure la virulència amb la que en Josep Grau va viure aquell 4 de juliol ens explica que “el foc no caminava, corria” i que d’entre altres actuacions, van haver de socórrer a les persones de can Estruch del Cairat o les de can Paloma, que les van resguardar a la colònia Sedó. Sobre l’estat actual del bosc fa evident l’estat actual d’abandonament i ens explica, amb entusiasme i amb grata sorpresa, que la zona de la barraca dels Bous a can Tobella està en procés de reactivació, una bona notícia de cara a la prevenció dels incendis forestals i la recuperació de l’agricultura.

Josep Grau ADF Olesa-Esparreguera

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La Lídia Quevedo ens presenta el resultat del seu treball de doctorat realitzat al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals en el qual analitza els canvis en el paisatge ocasionats a partir de la recurrència dels incendis forestals, i el cas de l’aparició de les bosquines d’arboç a can Tobella. La Lídia Quevedo ens explica que la recurrència dels incendis forestals provoca que en determinades ocasions el bosc de pi blanc no es pugui regenerar i que altres espècies, amb major capacitat de rebrot, puguin acabar colonitzant l’antic bosc de pi, com en el cas de l’arboç. La gestió acurada que van fer a les parcel·les d’estudi demostra que aquesta gestió afavoreix la vigorositat de les bosquines d’arboç, al mateix temps que no afecta a la biodiversitat de la zona, la qual van mesurar a partir de les formigues com a bioindicadors (es van detectar fins a 31 espècies diferents!). Els resultats obtinguts són possibles pautes de gestió per aquells propietaris forestals que, havent vist transformats els seus boscos de pi en bosquines d’arboç després dels incendis recurrents, en vulguin treure un aprofitament forestal, com pot ser la fusta de l’arboç o bé utilitzar el fruit per fer melmelada o algun tipus de licor.

Lídia Quevedo, ambientòloga i tècnica de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Esparreguera

 pujant cap a Sant Salvador

"cireretes de pastor", el fruït de l'arboç

La visió de l’equip tècnic de l’Ajuntament d’Esparreguera ens ha permès conèixer una altra situació fora del nostre municipi i veure altres realitats. Entre d’altres percepcions, la Lídia Quevedo creu que actes com aquests permeten ser una plataforma de difusió d’estudis com aquests que acostumen a circular en àmbits acadèmics molt especialitzats i que d’aquesta manera la població hi podria tenir accés.

En la següent entrada del blog podrem llegir un breu resum de les jornades de la tarda, amb la geògrafa i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, Anna Badia i en Joan Rovira, cap bombers de l'Àrea Metropolitana Sud. Esperem tenir-lo ben aviat i així donar per acabada aquesta llarga jornada que esperem que pugui ser-nos de molta utilitat!