Pàgines

divendres, 19 de desembre del 2014

AMPLIEM LLIBRES DE LA BIBLIOTECA!

El Centre amplia la seva biblioteca amb 50 llibres nous d'excursionisme! Estan a disposició dels nostres socis! Si voleu fer una ruta, podeu demanar-nos-els. Mica en mica anem engrandint la biblioteca! Ja en tenim més de 3.000-4.000!






i molts més....!

dimarts, 18 de novembre del 2014

Resum de les Jornades (part 2)


El matí del dissabte es va destinar a recollir les diferents visions de l’incendi del 4 de juliol a partir de l’opinió de representants de l’àmbit local, especialment de l’administració, i a fer una valoració d’ara amb fa vint anys en termes de prevenció i gestió forestal. A la tarda es van convidar especialistes que treballen en els incendis forestals, i que ho fan fora de l’entorn local, un fet que ens va servir per tenir una idea més àmplia de la problemàtica dels incendis al nostre entorn i posar-ho en context a la resta del territori català.


Dissabte matí: Marc Vinyals, vigilant de Medi ambient i en Francesc Rosa, regidor de Medi Ambient, tots dos de l'Ajuntament Olesa de Montserrat.

El vigilant de medi ambient, Marc Vinyals, afirma que si fem la comparació amb vint anys endarrere, veurem que hi han hagut millores en l'àmbit de la prevenció forestal, ja que actualment comptem amb una legislació nova que regula les zones de seguretat i protecció o bé els períodes legals de crema, entre d'altres aspectes. En Marc ens explica que part del treball de prevenció i gestió a l’Ajuntament d’Olesa es coordina entre la Diputació, Ajuntaments i ADF Olesa-Esparreguera. Destaca també la gran tasca que realitzen Xino-xano en la recuperació de corriols i torrents i la necessitat de treballar coordinadament entre les entitats locals de caràcter cívic amb interès pels valors natural, com són la Unió Excursionista de Catalunya (UEC) d’Olesa de Montserrat o bé l’Agrupament Escolta i Guia Sant Bernat de Claravall, el CAU d’Olesa, entre d’altres. I una de les frases que esmenta, en relació a la importància de la prevenció forestal, és que "els focs s'apaguen a l'hivern".

El regidor Francesc Rosa ens parla de les oportunitats i reptes de la situació que tenim actualment davant dels grans incendis forestals (GIF). Segons Rosa cal trobar una estratègia de prevenció, que consisteixi en un bon manteniment de la xarxa de camins i punts d'aigua i "cal treballar perquè els recursos arribin al municipi". També destaca la importància de comptar amb entitats locals com l'Agrupació de Defensa Forestal (ADF), la Comunitat Minera Olesana, el CMRO, entre d'altres, com a "múscul per poder tirar endavant iniciatives” i fer-ho conjuntament amb l'Ajuntament.  Una de les preguntes claus que fa Rosa és: “com fer que tots els plans forestals (PAM, PPI, PPU, PVI, etc) siguin operatius?”. Francesc Rosa fa constar que jornades com aquestes són importants i necessàries, ja que són elements d’anàlisi i discussió que ens ajuden a reconstruir i a prendre consciència del que va passar ara fa vint anys. Rosa comenta que des de la regidoria de Medi Ambient "no hem sabut trobar cap informe de causes i conclusions de bombers que aclareixin què va passar a l'incendi del 4 de juliol de 1994" i que "dels accidents se n'ha d'aprendre, per no tornar a repetir els mateixos errors". 

Marc Vinyals i Francesc Rosa (dreta a esquerra)













Les aportacions del vigilant de Medi Ambient, Marc Vinyals i el regidor Francesc Rosa ens han permès saber l’estat actual del panorama polític en quant a les estratègies de prevenció i gestió forestal al nostre terme i el treball que ja s’està portant a terme. Des de l’equip estem molt contents de comprovar la transparència i bones propostes que ens llancen des de la regidoria de Medi Ambient. Ara només cal que des d’estructures superiors de govern, vegin la importància de destinar suficients recursos perquè totes aquestes bones propostes es puguin dur a la pràctica i amb bones condicions.

Dissabte mig matí: Josep Grau ADF Olesa-Esparreguera i Lídia Quevedo, ambientòloga i tècnica de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Esparreguera
 
En Josep Grau ens va explicar la seva experiència com a ADF a l’incendi forestal del 4 de juliol de 1994 i dels mitjans dels que disposaven aleshores. Per descriure la virulència amb la que en Josep Grau va viure aquell 4 de juliol ens explica que “el foc no caminava, corria” i que d’entre altres actuacions, van haver de socórrer a les persones de can Estruch del Cairat o les de can Paloma, que les van resguardar a la colònia Sedó. Sobre l’estat actual del bosc fa evident l’estat actual d’abandonament i ens explica, amb entusiasme i amb grata sorpresa, que la zona de la barraca dels Bous a can Tobella està en procés de reactivació, una bona notícia de cara a la prevenció dels incendis forestals i la recuperació de l’agricultura.

Josep Grau ADF Olesa-Esparreguera

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
La Lídia Quevedo ens presenta el resultat del seu treball de doctorat realitzat al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals en el qual analitza els canvis en el paisatge ocasionats a partir de la recurrència dels incendis forestals, i el cas de l’aparició de les bosquines d’arboç a can Tobella. La Lídia Quevedo ens explica que la recurrència dels incendis forestals provoca que en determinades ocasions el bosc de pi blanc no es pugui regenerar i que altres espècies, amb major capacitat de rebrot, puguin acabar colonitzant l’antic bosc de pi, com en el cas de l’arboç. La gestió acurada que van fer a les parcel·les d’estudi demostra que aquesta gestió afavoreix la vigorositat de les bosquines d’arboç, al mateix temps que no afecta a la biodiversitat de la zona, la qual van mesurar a partir de les formigues com a bioindicadors (es van detectar fins a 31 espècies diferents!). Els resultats obtinguts són possibles pautes de gestió per aquells propietaris forestals que, havent vist transformats els seus boscos de pi en bosquines d’arboç després dels incendis recurrents, en vulguin treure un aprofitament forestal, com pot ser la fusta de l’arboç o bé utilitzar el fruit per fer melmelada o algun tipus de licor.

Lídia Quevedo, ambientòloga i tècnica de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Esparreguera


 pujant cap a Sant Salvador


"cireretes de pastor", el fruït de l'arboç







































La visió de l’equip tècnic de l’Ajuntament d’Esparreguera ens ha permès conèixer una altra situació fora del nostre municipi i veure altres realitats. Entre d’altres percepcions, la Lídia Quevedo creu que actes com aquests permeten ser una plataforma de difusió d’estudis com aquests que acostumen a circular en àmbits acadèmics molt especialitzats i que d’aquesta manera la població hi podria tenir accés.

En la següent entrada del blog podrem llegir un breu resum de les jornades de la tarda, amb la geògrafa i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, Anna Badia i en Joan Rovira, cap bombers de l'Àrea Metropolitana Sud. Esperem tenir-lo ben aviat i així donar per acabada aquesta llarga jornada que esperem que pugui ser-nos de molta utilitat!


dimecres, 12 de novembre del 2014

Resum de les Jornades (part 1)


Les jornades dels dies 7 i 8 de novembre que es van celebrar el cap de setmana passat a la casa de Cultura d’Olesa de Montserrat han estat un èxit! I, abans que res, volem donar les gràcies tant als ponents com als oients que van passar per l’auditori, ja que amb les seves inquietuds, aportacions i amb la seva presència van fer que aquesta trobada fos possible. Aquests dos dies ens han servit com a bon punt de partida per debatre i conèixer les diferents opinions sobre la gestió de l'incendi forestal del 4 de juliol de 1994 i, al mateix temps, plantejar nous reptes i oportunitats de cara al futur més immediat sobre com abordar els grans incendis forestals en el nostre municipi.


Divendres tarda, 7 de novembre 2014

El biòleg Àngel Manel Hernàndez i Cardona ens explica la seva experiència personal sobre l’abans i els després de l’incendi forestal del 4 de juliol de 1994, ja que poc temps abans del foc havia iniciat el treball de camp per a l’estudi del Premi de Recerques Vila d’Olesa, que feia uns mesos havia guanyat. Una de les idees claus que va remarcar va ser l’enorme quantitat de biodiversitat, tant animal com vegetal, que es va perdre després de l’incendi, i que va quantificar amb 70 bilions d’animals morts, tenint en compte també els animals més petits (cucs, insectes, etc). I també va fer èmfasi en la necessitat de fer una gestió forestal més acurada, posant l’exemple que, en el sotabosc, cal analitzar el comportament davant del foc de cada espècie i gestionar-lo en funció de les característiques de major o menor inflamabilitat de cadascuna. A l'acabar la seva xerrada l'Àngel Manel, molt generosament, ens va repartir un parell d'articles seus que havia preparat per als assistents i ens va regalar nombrosos exemplars dels seu llibre "Escarxols i paperotes". Moltes gràcies Àngel Manel!
Dissabte matí, 8 de novembre 2014
 
Salvador Jorba (regidor medi ambient d’Olesa al juliol de 1994) i Josep Avelaire (pagès i representant de la Fundació Agrícola Olesana)

Salvador Jorba ens explica la situació que es va viure des del Consistori d’Olesa aquell 4 de juliol del 1994 i com les condicions de vent, temperatura i humitat feien que el bosc cremés “com si fos gas”, creant una situació general d’alarma. També ens explica que l’organització ciutadana (prop de 700 voluntaris) va ser clau en l’abast de l’incendi, posant d’exemple els veïns i veïnes de les Planes que van apagar el foc just al límit de la urbanització, evitant així que aquest entrés a dins de les cases; o bé la coordinació entre pagesos, ADF i voluntaris com un recurs humà indispensable que va contribuir enormement en l'extinció de les flames. Ens comenta que a les 12-1 de la matinada el foc es donava per apagat a prop del Mimó, a Olesa de Montserrat, gràcies a la quantitat de voluntaris que apagaven el foc amb branques d’olivera i d’altres espècies d’arbres. Algunes de les mesures que es van prendre després del foc van ser arreglar alguns camins de muntanya, habilitar hidrants en entorns forestals o bé l’enorme tasca de regeneració amb roures i alzines que van dur a terme diverses entitats del poble amb col·laboració de l’Ajuntament d’Olesa. L'aportació d'en Salvador Jorba ens ajuda a construir el relat d'aquell 4 de juliol i a reflexionar entorn dels encerts i errors d'aquell fatídic dia, i així ens permet tenir més consciència de com millorar l'estat actual i  futur de la prevenció i gestió forestal al nostre terme.

Josep Avelaire afirma que part dels terrenys que es van salvaguardar del foc van ser vinyes que estaven treballades, un fet que va evitar que el foc es propagués més enllà. En Josep suggereix que caldria recuperar el paisatge que teníem als anys 50 i 60 en què “hi havia oliveres conreades fins als cims de Puigventós”. Algunes de les seves declaracions alerten de l’estat actual del bosc, i afirma que “al bosc actualment hi puja molta malesa i està molt tupit” i que si l’any vinent tenim un estiu sec “tot això serà matèria per cremar”. Avelaire diu que “el bosc se’ns posarà a dins de casa i arribarà un dia que els esbarzers ens entraran per sota la porta” ja que ell ha vist créixer els esbarzers molt ràpidament els quals “s’estiren com a dimonis”. I, per últim, afegir que en Josep Avelaire s’inquieta pel relleu generacional de la nova pagesia, ja que al seu parer, actualment hi ha una falta de consideració cap al treball en l'entorn agrícola, i que el jovent “només s’acosta a la natura per anar-hi a fer footing”. L'experiència transmesa amb molta claredat i elegància per part d'en Josep Avelaire ens ha permès tenir constància del testimoni d'un dels representants de la pagesia del nostre poble, que han pogut viure el canvi radical que s'ha succeït en els darrers 60 anys.
Olesa de Montserrat, juliol 1994

Olesa de Montserrat, actualitat







El debat posterior va ser molt enriquidor i esperem presentar alguna documentació properament per donar a conèixer quines van ser les conclusions i preguntes que van aparèixer. I fins aquí una primera crònica del divendres tarda i dissabté matí, anirem publicant la resta de conferències al llarg d'aquesta setmana. Fins ben aviat!

dimarts, 4 de novembre del 2014

Jornada atapeïda el 7 i 8 de novembre! CICLE DE CONFERÈNCIES

Aquest cap de setmana, tenim una jornada atapeïda de conferències dins de l'esdeveniment cultural "1994 Estiu de Foc" que se celebrarà a la Casa de Cultura d'Olesa de Montserrat (C/Salvador Casas, 26). Us deixem el programa d'actes perquè us podeu organitzar i així poder assistir.

Des de la Junta Directiva, esperem la vostra presència!

“1994: Estiu de foc. Més enllà de les flames, la cultura al descobert”

Del 31 d’octubre al 7 de desembre de 2014. Exposició a Olesa de Montserrat
Inauguració: 31 d’octubre a les 19.00 hores a la Casa de Cultura (c/Salvador Casas, 26)

Jornades de conferències a Olesa de Montserrat:
7 i 8 de novembre de 2014. Jornades de reflexió i debat

Divendres 7 de novembre de 2014

19.00 - Benvinguda i presentació de la primera part de les Jornades a càrrec dels diferents representants dels ajuntaments d’Olesa de Montserrat i Collbató junt amb els organitzadors de les Jornades
19.30 - Conferència: “Impactes de l’incendi del 4 de juliol de 1994 sobre la vegetació  del terme d’Olesa de Montserrat i dels entorns”, a càrrec d’Àngel Manel Hernández Cardona
20.00 - Projecció del documental 1994: Estiu de foc
21.00 -  Clausura de l’acte

Dissabte 8 de novembre de2014

10.00 - Benvinguda i presentació de la segona part de les Jornades a càrrec dels organitzadors de les jornades
10.30 –“Fets i vivències locals”, a càrrec del regidor de Medi Ambient d’Olesa, Salvador Jorba Nadal al juliol de 1994 i representants de la Fundació Agrícola Olesana (FAO)
11.00 –“Reptes i oportunitats sobre l’estat actual de les polítiques de prevenció i gestió dels incendis forestals a Olesa de Montserrat”, a càrrec de Francesc Rosa Gutiérrez, regidor de Manteniment d’Espais Públics i Medi Ambient del’Ajuntament d’Olesa de Montserrat, i Marc Vinyals Carreras, vigilant de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat
11.30 - Pausa
12.00 -“Actuacions d’extinció i regeneració forestal durant i després de l’incendi forestal del 4 juliol de 1994”, a càrrec de Josep Grau Fabregat, president de l’ADF d’Olesa de Montserrat-Esparreguera
12.30 -“Afectació de la recurrència dels incendis forestals sobre la vegetació del bosc mediterrani: el cas de la comunitat d’arboços a Esparreguera i entorns”, a càrrec de l’ambientòloga Lídia Quevedo Dalmau
13.00 - Torn obert de preguntes
14.00 - Dinar
16.00 -“Els incendis forestals del juliol de 1994 a Catalunya. Reptes i oportunitats per al futur”, a càrrec de Marc Castellnou Ribau, analista en cap dels GRAF i membre de la Fundació Pau Costa
16.30 -“Canvis en els usos i cobertes del sòl, i afectació dels incendis forestals sobre la vulnerabilitat de les zones urbanes d’interfase”, a càrrec de la geògrafa Anna Badia Perpinyà
17.00 - Taula rodona i torn obert de preguntes.Hi intervindran, a més dels ponents anteriors: Eduard Plana Bach, president de l'Associació d'Amics del Projecte Boscos de Muntanya i investigador del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC)
Un representant de l’empresa Biomassa Forestal Baix Llobregat SL (Biobaix), de Sant Vicenç dels Horts
18.00 -Projecciódel documental1994: Estiu de foc
19.00 - Clausura de les Jornades a Olesa de Montserrat

Durant les dates d’obertura de l’exposició al terme d’Olesa de Montserrat (del 31 d’octubre al 7 de desembre) es preveu un col·loqui per recollir l’experiència d’aquelles persones que estan o han tingut relació amb les activitats tradicionals agrícoles, silvícoles o pastorals en el terme d’Olesa i entorns, per tal de poder incorporar aquest coneixement en el discurs de les Jornades que se celebraran posteriorment.



PROGRAMA COMPLET



dilluns, 27 d’octubre del 2014

L'exposició "1994: Estiu de Foc" baixa cap a Olesa de Montserrat!


L’ exposició “1994: Estiu de foc. Més enllà de les flames, la cultura al descobert” finalitza la seva estada al Casal de Cultura de Collbató i des de l'equip en fem una valoració més que positiva! El proper pas el farem aquest divendres 31 d’octubre a les 19.00 hores, amb la inauguració de la mostra a la Casa de Cultura d’Olesa de Montserrat, que podrem visitar fins el diumenge 7 de desembre.








                                                                   

Des del 26 de setembre de 2014, dia en què es va inaugurar aquesta exposició al poble de Collbató, hem pogut comptar amb la visita de més de 1000 persones, de diferents edats i procedències. Els 15 plafons que podem veure exposats relaten les característiques del foc del 4 de juliol de 1994, i en ells es fa una comparativa entre el paisatge actual amb el de fa 20 anys, just després del pas del foc. 

A part d’aquests plafons també hi podem trobar una maqueta de la muntanya de Montserrat en la que hi trobem senyalitzats els incendis forestals succeïts des de finals del segle XIX fins a l'actualitat, i que ha estat cedida pels Amics del Dall del Collbató.
















Hem de donar les gràcies al Marc Vinyals i al fuster de la brigada d’Olesa per l'atrezzo de les soques d'oliveres cremades que acompanyen part dels elements explicatius que trobem repartits per l'espai, i també al Xavi del Casal Cultural per l'entusiasme i col·laboració en la seva feina. Des del CMRO i Amics del Dall hem volgut donar un reconeixement especial a tota la tasca de la regeneració del bosc cremat des del voluntariat, mitjançant el recull de fotografies i elements que recorden aquella tasca d'entrega i solidaritat. 

Durant els trenta-tres dies que ha durat aquesta exposició, hem pogut comptar amb la presència del naturalista Martí Boada i Juncà el dia 10 d’octubre, que amb la seva xerrada “Bosc, societat i foc” vem poder endinsar-nos en la situació forestal actual a Catalunya, fent una breu retrospectiva del nostre passat forestal més recent. 


Tot seguit es va projectar el documental “1994: Estiu de foc” realitzat pel CMRO i Amics del Dall, un audiovisual que recull el testimoni de diverses persones del territori que narren la seva experiència respecte del gran incendi forestal del 4 de juliol de 1994, conjuntament amb altres veus d'alguns especialistes com l'historiador agrari Enric Tello o la geògrafa Anna Badia Perpinyà. 

Un dels objectius principals de l’equip organitzador és donar a conèixer el patrimoni local, ja que creiem que divulgant-lo és una de les formes més efectives de posar-lo en valor i, en definitiva, de protegir el paisatge. És per això que el dia 11 d’octubre es va realitzar el taller per a infants i adults “El bosc Mediterrani, el foc i tu” a càrrec de la Fundació Pau Costa. 

 












I el dimecres 22 d’octubre vem tenir una segona jornada educativa amb els nens i nenes de 4art de primària de l’escola la Salut de Collbató, amb els quals vem poder fer una visita guiada per l’exposició a càrrec de CMRO i Amics del Dall i alguna sorpresa que teníem preparada per al final.

 
























Però això no és tot, perquè l'aventura continua a Olesa de Montserrat, on tindrem un programa d’actes farcit de propostes interessants! Us animem a que apunteu els dies 7 i 8 de novembre a la vostra agenda, ja que seran unes jornades de reflexió i debat sobre la prevenció i gestió forestal, des del punt de vista local i territorial català. Us hi esperem!

diumenge, 19 d’octubre del 2014

Arqueologia urbana a la Plaça de la Cendra

Des de fa una setmana i mitja que les entitats culturals de l'Arrel Acció Cultural i el Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà estan realitzant actuacions arqueològiques a la Plaça de la Cendra i la Plaça Nova d'Olesa de Montserrat.

L'ajuntament d'Olesa de Montserrat va aprovar la reurbanització d'aquest espai per afavorir la imatge del barri i reduir la presència de vehicles, com també canviar el paviment.

Aprofitant l'ocasió, es va pensar en efectuar unes cates arqueològiques per veure què sortia. Com era d'esperar, ha aparegut l'antic baluard o bastió del castell d'Olesa, del qual s'apreciava en fotografies antigues. 

No obstant això, també ha aparegut ceràmica dels segles XIII, XIV, XV i XVI principalment. També han aparegut ossos d'animals. Aquestes restes han aparegut al fossar defensiu del castell on es va reomplir amb aquestes deixalles valuoses un cop acabats els conflictes bèl·lics.

Us deixem algunes imatges que ha realitzat la Secció de Recerques del CMRO:

Aparició del baluard a la Plaça de la Cendra 
Excavant al baluard

Un arqueòleg treballant al baluard






Aixecant el paviment per realitzar una nova cata

Analitzant els materials obtinguts a la cata de la Plaça Nova, del qual correspon al fossar

Ampliació del fossar de la Plaça Nova

Oriol Achón, arqueòleg en cap, dins del fossar









Ceràmica trobada

Verd i manganès (segle XIII) trobat a les excavacions

Ceràmica a dojo!

Aquesta setmana seguiran les actuacions arqueològiques. Si us atrau la curiositat, passeu-vos per la Plaça i us podran informar de primera mà.


Firma la Secció de Recerques.

dimarts, 30 de setembre del 2014

PROJECTE: Camí del Llobregat (Notícia Aj. Olesa de Montserrat)

El projecte del futur “camí del Llobregat” es presenta a Olesa com la porta d’entrada a un nou potencial econòmic: el Turisme

Redescobrir el riu Llobregat i els potencials turístics que pot comportar, és l'objectiu del projecte “Camí del Llobregat” que s’ha presentat a Olesa per part del diputat delegat de Turisme de la Diputació de Barcelona, Ramon Riera i Bruch, i de l’alcalde d’Olesa, Salvador Prat

Olesa obrirà un camí a la llera del riu gràcies al projecte “Camí del Llobregat”, impulsat i finançat per la Diputació de Barcelona. Es tracta de l’obertura d’un camí per la llera del riu des de la Puda fins a la depuradora d’Abrera, tot i que hi haurà un altre tram que anirà d’Abrera fins al Pont del Diable de Martorell. A Olesa, el tram en què s’actuarà és de 7,6 quilòmetres.

El desenvolupament del projecte “Camí del Llobregat” és una condició necessària i imprescindible per completar el Pla de camins del Baix Llobregat que du a terme el Consell Comarcal i que, un cop enllestit, en un període aproximat de 2 anys, permetrà que es pugui anar per la llera del riu des de Berga fins al Prat del Llobregat.

El Diputat delegat de Turisme de la Diputació de Barcelona, Ramon Riera i Bruch, ha explicat que aquest ha de ser un projecte vertebrador “perquè cus el territori des del mar fins al Pirineu”.

Amb aquesta proposta, que ara s’haurà de materialitzar en un projecte executiu, es pot impulsar un nou motor econòmic a la zona com és el turisme. Un turisme, ha dit el diputat “respectuós amb l’entorn natural i diferent al què coneixem fins ara”,referint-se a l’excursionisme. Precisament a aquest tipus de turisme també s’hi ha referit l’Alcalde, Salvador Prat, que ha dit que “es tracta del turisme de dia, que no pernocta”, i ha posat com a exemple el turisme que va a Montserrat.

L’alcalde ha dit que des del municipi s’han d’oferir els serveis que aquest tipus de turisme necessita i que “Olesa té els actius: un paisatge extraordinari, un balcó immens a Montserrat, - referint-se a la zona de Sant Salvador de les Espases-, i un seguit de camins i rutes increïbles”. Aquests són, segons l’Alcalde, “només alguns dels actius que cal explorar”.

El projecte “camí del Llobregat” serà finançat per la Diputació de Barcelona i s’executarà en dues fases. La primera fase, de la qual la Diputació de Barcelona n'està ultimant el pressupost, preveu l’aprovació del projecte i l’execució d’una part de les obres.

En una propera fase del projecte s’hi podria incloure la recuperació d’un element emblemàtic i que forma part del patrimoni històric del municipi com és la palanca que unia Olesa amb la Colònia Sedó. Es tracta, doncs, d’un projecte que integra la perspectiva turística amb la ciutadana i que vol retornar la dignitat a un entorn de ribera als ciutadans perquè en puguin gaudir.

Un cop acabat totalment el projecte, es podran fer excursions en bicicleta, a cavall o a peu al llarg d’uns 200 quilòmetres aproximadament. L’actuació que ara afectarà Olesa i Abrera – i que ha d’arribar fins al Pont del Diable de Martorell-, completarà el camí a la zona del Baix Llobregat de manera que beneficiarà tota la comarca. De fet, un cop finalitzada l’actuació es crearà el Pla de senders turístics del Baix Llobregat