dijous, 12 de febrer de 2015

La biodiversitat de la Plana de Can Llimona! Aportació de Jordi Cerdeira

Des d'una òptica naturalista, la importància de la plana agrícola de Can Llimona l'hem de buscar en dues vessants: en primer lloc la que té com a espai de mosaic agrícola amb una destacable riquesa en biodiversitat, i en segon lloc, el fet que actua com a espai intermedi (zona tampó) entre l'ambient urbà i els espais naturals del terme.



Pel que fa a la biodiversitat que acull, la clau recau en l'alternança de zones molt diverses: diferents conreus (oliveres, fruiters, ametllers), rieres i torrents amb marges arbustius i boscos perennifolis, espais semi-assilvestrats amb brolles arbustives en diferents nivells de desenvolupament i fins i tot  petites arbredes. Tots aquests ambients permeten mantenir una gran varietat d'espècies de fauna que, en general, estan en declivi a nivell Europeu, precisament per la desaparició d'aquests espais més aviat oberts i molt variats que són substituïts per zones urbanitzades, per espais agrícoles de monocultiu intensiu o per zones boscoses.

Fixem-nos en els vertebrats:

A nivell d'amfibis (un grup que està experimentant una gran disminució de totes les seves espècies a escala mundial i també a escala local), la presència de basses i fonts compreses dins de la zona agrícola de Can Llimona  permeten la reproducció d'un notable nombre d'espècies. Hi trobem un salamàndrid: la salamandra comuna; dues espècies de granota, la granota verda i la reineta, i fins a tres espècies de gripau: el tòtil, el gripauet i el gripau corredor.

Gripau corredor

Salamandra
Els rèptils, apareixen representats pels dragons, la sargantana de paret i la cuallarga, el llangardaix comú, la serp de vidre i les cada vegada més escasses serps blanca, verda i la colobra llisa.

Sargantana ibèrica o de paret
Els mamífers, molt discrets, també s'hi troben en un nombre elevat. Els de mida més petita són els més comuns: rat-pennats de diverses espècies, ratolins mediterranis i de bosc, rates negres, musaranyes, conills, esquirols a les zones amb arbres i fins i tot la rata cellarda i algun eriçó. Les guineus, les fagines i les mosteles són els depredadors més comuns i, en algun punt, pot arribar la geneta que, per norma general, prefereix zones més altes del terme. Els teixons i els perseguits porcs senglars tanquen la llista per ordre de mida.

Conill
El grup dels ocells és sens dubte, el més nombrós. El nombre d'espècies que podem detectar-hi ronda les vuitanta entre ocells hivernants, estivals i sedentaris. D'entre ells cal destacar el mussol comú que manté una de les principals poblacions a nivell comarcal a la zona agrícola de Can Llimona o l'àliga marcenca i l'amenaçada cua-barrada que hi venen a buscar preses. Els ocells d'espais agrícoles, en clar descens a tot Europa, com la puput, la perdiu o el pardal xarrec encara hi troben un bon refugi. A l'hivern, estols de pinsans, caderneres, gafarrons, verdums i passerells ens visiten provinents del nord d'Europa i a l'estiu, les cada cop menys nombroses orenetes, el rossinyol, el tallarol de garriga o la molt amenaçada tórtora arriben per criar. A les mallerengues de diferent tipus, tallarols de cap-negre o de casquet, pit-roigs, gaigs, merles i picots verds els hi trobarem tot l'any.

Mussol Comú

A part de mantenir un nombre espectacular d'espècies, l'anell agrícola al voltant de la part nord del terme d'Olesa de la que forma part la Plana de Can Llimona, actua com a àrea d'esmorteïment suavitzant l'impacte de la zona urbana sobre les zones agrícoles i les naturals, més ben conservades, que trobem a la part més alta del terme. Aquest espai de transició és imprescindible de manera que, urbanitzant aquesta zona agrícola, no només la faríem desaparèixer, sinó que afectaríem greument l'equilibri a tot el medi natural olesà i empobriríem enormement la seva biodiversitat.


Si volem mantenir aquesta gran riquesa natural i transmetre-la als olesans que vindran, cal  assegurar la pervivència de la Plana de Can Llimona com a espai agrícola i votar SÍ-SÍ al referèndum municipal.

Jordi Cerdeira i Ribot.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada